QUINA BOGERIA DE PUNT!

 Una crònica d'Àngel Garreta ( @angelgarreta )

Primera part

Segona part

Més directe i incisiu ha començat l'Europa a la represa. No obstant, el Cornellà, ordenat tàcticament, ha mostrat que té molt i molt perill també a la contra com a local. És de justícia admetre que durant tot l'encontre les ràpides accions trenades (moltes vegades a un toc) entre Pep Caballé, Baruc, Óscar Muñoz o Juli han portat perill gairebé a cada intent ofensiu dels de Jordi Roger. Al minut 55 el col·legiat ha anul·lat correctament un gol a Roberto Camacho per clara posició no reglamentària.

Passats vint minuts del segon temps han començat a arribar les ocasions. El Cornellà ha perdonat el segon gol en arribades de Juli, Óscar Muñoz -que ha enviat un remat sec al travesser- o Guti, mentre que per part de l'Europa, Diego ha tingut opció de rematar en una pilota centrada llargament en diagonal cap al pal llarg i on l'extrem escapulat -entrat a la segona meitat- no ha arribat per un pam a posar bé el peu quan estava sol al segon pal dins l'àrea petita.

Sota un gran ambient -un miler d'espectadors- amb molta sonoritat de les penyes d'un i altre equip, l'encontre ha deixat part del millor pel final. Amb l'Europa resistint de forma extraordinària, ha arribat una acció determinant, la de l'empat. Centrada de Diego des de banda esquerra, ja dins l'àrea, que Javi Sánchez, marcant els temps i rematant de cap, ha enviat al fons de la xarxa. Íñigo ha tocat la pilota però no ha pogut evitar un gol extremadament cantat a gola trencada tant pel propi jugador -que ho ha anat a celebrar amb les penyes de l'Europa- com pels aficionats europeistes presents a Cornellà.

Un Europa patidor ja havia aconseguit l'empresa més difícil, però coses del futbol, encara ha acabat perdonant al Cornellà i a un dit ha estat de donar un cop de puny sobre la taula a la lliga quan ningú esperava cap acció de perill més. En el darrer dels instants d'afegit, Javi Sánchez i Diego han marxat sols cap a porteria. Dins l'àrea -i amb la defensa del Cornellà ja retrocedint i gairebé al damunt- la passada de la mort de Javi Sánchez ha caigut a peus de Diego i finalment l'acció ha estat refusada pels locals just, literalment, sobre el xiulet final.

Barreja estranya de sensacions. La immediata, el lament per perdonar un triomf que hauria estat èpic. La posterior, més racional, assaborir amb dolçor un punt complicadíssim de sumar, contra un enorme i poderós rival, al seu terreny de joc i després de buidar les bateries sobre la gespa a base d'entrega i orgull, l'orgull que omple el dipòsit de socis i aficionats aquest Europa cada vegada que juga.