VICTÒRIA 'MIRACULOSA'

Un gol insospitat de Carlos al temps afegit desfà la igualada pels escapulats. L'Europa s'endú amb agonia el triomf en un dels camps més complicats de la categoria i referma el lideratge a la classificació. Els graciencs visitaven el camp del Cerro, tercer classificat, amb la consigna de no deixar-se punts i continuar comandant la taula general.

 

El duel començava amb un ritme baix de joc. L'Europa s'arronsava en atac contra un rival que replegava tímidament les línies per no perdre els enfrontaments individuals. 20 minuts de guerra freda, de possessions previsibles i de molt respecte per les dues parts fins que Carlos Chipantasi va decidir governar el matx. El migcampista, endarrerit ahir per les circumstàncies, va gestar les primeres passades amb sentit de l'equip i va ser l'home més influent a la gespa per connectar amb els tres atacants.

 

Fruit d'una primera passada de seguretat de Chipantasi, la pilota arribava a Víctor que assistiria a Lucho perquè el davanter perforés la porteria oponent des del vèrtex dret de l'àrea. Després del 0 a 1, les tornes del partit van canviar. El Cerro es va desacomplexar i els escapulats mostraven símptomes preocupants d'haver perdut el nord del partit. Les pèrdues de pilota eren constants, la pressió arribava tard i només alguna acció aïllada de Pablo des de l'extrem aportava una mica de claredat. Però el Cerro amenaçava en canviar el sentit del partit. I després d'intimidar la porteria de Joan diverses vegades, aconseguiria l'empat afusellant dins l'àrea una mala permuta defensada per l'Europa. Però el gerro d'aigua freda vindria minuts més tard. El Cerro feia el segon amb una magnífica paràbola des de 25 metres de distància i sense oposició.

 

Però la distància al marcador encara podria haver-se allargat més sinó hagués estat per l'actuació de Joan que, ahir sí, va salvar els graciencs. 2-1 i temps per al descans. La represa iniciaria amb un giravolt en la intenció del partit. El Filial feia tres canvis d'una tongada, entrava aire fresc des de la banqueta. Els escapulats van imprimir un ritme més àgil a la circulació i ràpidament Àlex Pons capgiraria el marcador rematant dues jugades des del segon pal. 2-3. Els graciencs treien rèdit de l'anada i tornada. Però el Cerro no havia dit l'última paraula. Els de la Trinitat enarbolaven els seus atacs i l'Europa desapareixia del mapa. Moments de preocupació. El Filial volia però no podia, estava engarrotat, pres dels nervis i dels constants bombardejos ofensius del Cerro que endarrerien les línies dels escapulats i no permetia que els graciencs poguessin sortir del mig del camp.

 

Els problemes s'agreujarien amb lesió de Chipantasi, s'apagava l'únic far que havia brillat en el partit. Es trencava el sosteniment de l'equip. I tocant el temps reglamentari el Cerro posava el colofó al duel i empatava amb justícia el partit. 3-3 i tot semblava dat i beneït. Però l'afegit tindria un regal reservat per l'Europa. Genís es plantava sol davant la porteria rival, no resolia bé, però Carlos arribava sol dins l'àrea per acompanyar la pilota al fons de la xarxa.Bogeria compartida. L'Europa s'enduia els tres punts en un dels camp més complicats de la categoria. La fortuna coronava el Filial per continuar presidint la lliga.