EL SÍMPTOMA DEL LÍDER

Ser líder d’una competició implica haver de demostrar cada jornada l’autoritat suprema respecte els rivals. I això desgasta, desgasta i crea la inseguretat de caure en el conformisme. En l’últim mes de desembre el Filial genera la percepció que la maquinària no és tan sòlida com al principi de la lliga.

 

És cert que el calendari no ha ajudat, l’Europa s’ha enfrontat contra 5 dels 6 primers classificats consecutivament, i encara ha d’anar al camp de l’Alzamora la setmana vinent. Se’n poden fer dues lectures; una de positiva i una altra de negativa. La positiva? Els de David Vilajoana es consoliden en el lideratge, a nivell de resultats l’equip camina en una molt bona direcció. La temporada és immaculada en aquest sentit. La negativa? Els escapulats han perdut domini en els partits tot i controlar la pilota, la fluïdesa de circulació és menor i la pilota no arriba en condicions als tres atacants per marcar la diferència. I el partit contra la Meridiana no va ser una excepció.

 

Com era de presumir, el Filial va començar governant el duel però a mesura que van anar passant els minuts, la contundència de la Meridiana i els desplaçaments en llarg que oferien van provocar que l’Europa es tirés enrere i les línies se separessin. La distància entre el central i el davanter centre escapulat era considerable, cosa que permetia al rival arreplegar més jugadors en les segones jugades i inhabilitar el joc interior gracienc. Sense tenir la possessió, la Meridiana aconseguia dominar el partit. Un altre factor molt important va ser la sortida de pilota, el Filial va estar imprecís, desapareixien les connexions amb els extrems i l’ordre tàctic de l’oponent impedia que se superessin les línies de pressió.

 

Només alguna acció aïllada de Genís i Carlos per banda dreta ocasionava cert perill. Però la Meridiana amenaçava la porteria de Joan a dosi de xuts llunyans i contraatacs a l'esquena de la defensa. I després d'una pèrdua de pilota, el rival muntava una ràpida contra, abordava el vèrtex dret de l'àrea escapulada, centre al segon pal que l'extrem recepciona de cara perquè el punta de la Meridiana afusellés la xarxa gracienca. 0-1 i justícia momentània al marcador. La segona part arrancaria amb una mica més de ritme, el Filial intentava corregir els errors i obrir el camp per perforar l'entramat defensiu del rival. Però l'empresa es presentava complicada. La Meridiana endarreria les línies, aturava el joc i començava a desplegar la seva experiència, veterania i fins i tot un punt d'intimidació per aturar les envestides de l'Europa. Els escapulats volien però no podien.

 

La partida s'estava enterbolint i només les passades verticals generaven perill. Però la llum va aparèixer en mig de la foscor. El partit només es podia resoldre per un cop de màgia en una individualitat o en l'estratègia. I així va ser, pilota penjada a l'interior de l'àrea de la Meridiana, el rebot queda lliure i Josep, amb l'ànima, colpeja al fons de la xarxa per posar l'empat i donar un brot d'esperança al duel. Celebració eufòrica de l'equip per posar l'ai al cor de tot l'estadi. Però el resultat ja no es va moure. Gairebé no es va jugar res en els darrers minuts fruit de les nombroses interrupcions i els dos equips van acabar signant les taules. Són els primers punts que volen del Nou Sardenya.