ESTAVELLATS CONTRA UN MUR

L’Europa va voler, però no va poder. Els escapulats no van trobar la manera de desfer l’entramat defensiu proposat per l’equip rival japonès. Alberto va rescatar un empat amb sabor a derrota. Amb aquest resultat, els graciencs cedeixen la primera posició, d’ascens directe, al seu rival més immediat, l’Olympia.

 

L’horari inhabitual d’un diumenge a les 9 del matí per un partit amateur, la complexitat defensiva proposada pel rival i les mancances col·lectives no són excuses per deixar-se dos punts sorprenents en el duel contra l’Albirex. La tònica de l’enfrontament es va anar repetint al llarg dels 90 minuts, l’Europa intentava generar però no trobava els espais suficients ni l’amplitud de camp necessària per abordar un joc combinatiu. Les disputes individuals se les va endur el rival, que va dibuixar amb encert un partit basat en marcatges agressius i obligant als escapulats a desnivellar només a partir de jugades individuales, parcel·la on els de David Vilajoana van estar del tot grisos.

 

A falta de recursos esporàdics i de poca versatilitat en el joc, l’Albirex havia dut el matx cap a la direcció que més li esqueia. Alliberaven a Josep i Alberto, centrals graciencs, i mossegaven la sortida dels laterals, habitual sistema per treure la pilota del Filial. I aquí es van presentar els primers problemes, la sortida de pilota no era neta, no s’arribava amb fluïdesa a les bandes i quan rebien els extrems ho feien d’esquena i amb escassa avantatge per encara els oponents. Resultat? Pèrdues al mig del camp i escurada combinació interior amb els mitges puntes. I les poques vegades que algun atacant escapulat aconseguia regatejar el seu marcador, es trobava de nou amb un altre jugador japonès en l’ajuda que impedia l’avançament de la jugada.

 

L’Europa havia de sortir del seu context usual per treure un resultat positiu de la visita al Municipal de la Vall d’Hebron. Únicament Carlos Chipantasi va ser capaç de desequilibrar i marejar la defensa rival amb els uns contra uns que originava entrant de segona línia dins l’àrea. Temps per al descans i per a trobar altres fórmules d’èxit que desemmascaressin la teranyina del rival. Però res més lluny de la realitat. El Filial va intentar jugar de manera més àgil i dinàmica, però l’estretor del camp i la contundència oponent van dificultar la tasca. Als primers minuts de la represa l’Europa va ensumar la debilitat del rival. L’Albirex s’havia tirat enrere i la intimidació de Lucho, que acabava de saltar a la gespa, posava en escac el conjunt japonès. Els escapulats estaven entrant millor per bandes però erraven en la finalització, el gol no arribava.

 

L’excés de verticalitat individual posava al descobert el dèficit en la versatilitat d’estil. No s’aïllava la manera de superar l’oponent, de posar-se una altra vestidura per arribar al gol. No era el dia. Fins que es va mastegar la tragèdia. Després d’un córner a favor, l’Albirex sortia al contraatac, trenava una jugada a tres tocs i es plantava a l’àrea de Joan Muñoz per a què Yuki Enomoto propulsés un xut creuat que el porter visitant no va poder rebutjar amb encert i va suposar l’1 a 0. Saltaven les alarmes. D’aquí fins el final, els escapulats ho van intentar amb més cor que cap, més voluntat que encert, i en una de les poques jugades fabricades amb criteri, Kevin rebia un canvi de joc, controlava al lateral de l’àrea i oferia una passada de la mort precisa perquè Alberto l’esmaixés amb l’ànima al fons de la xarxa.

 

Empat a cinc minuts del final. El Filial va continuar bombardejant la porteria dels japonesos però no va trobar premi excessiu per a obrar la remuntada. Dos punts insospitats que volen i fan perdre el liderat en detriment de l’Olympia.