SALVATS PER LA CAMPANA

Suspens fins al temps afegit. Partit esbroncat, carregós, pesat. Però resolt al 92’. Martí deixava els tres punts a casa amb un llançament potent i col•locat des dels onze metres. Excessiu patiment per a un Filial que supera la prova de foc del Monopol. Sinònim d’enfrontament complicat. Duel tens i de paciència, molta paciència. De fet, el Monopol és l’únic equip que fins ara ha estat capaç de guanyar els escapulats (2 a 1 a l’anada).

 

L’Europa B era conscient que el rival seria una prova d’alta volada per determinar si aquest es desboca cap a la primera posició, per donar un cop sobre la taula i llançar-se de ple al campionat. El partit començava amb un Europa força vertical, buscant desplaçaments llargs per les desmarcades en diagonal de Borrull. Polèmica en la primera acció del partit, l’àrbitre va treure targeta groga a un defensor del Monopol, quan, sent l’últim home, va cometre falta sobre el davanter escapulat a la frontal de l’àrea. Jona estavellaria el llançament al travesser. Però el que és més important, l’Europa havia trobat la fórmula per debilitar l’oponent; pilotes profundes entre els centrals i laterals contraris. I va donar resultat.

 

Totes les caigudes de Borrull o les entrades de Víctor des del canal interior generaven altes dosis de perill. Els jugadors locals van estar magistrals en la interpretació del partit, el Monopol no exercia una pressió alta, més a viat al contrari. Deixava que els centrals de l’Europa treiessin la pilota controlada però aglutinaven molts jugadors per dins, tapant totes les línies de passada interiors. Resultat? El Filial va escassejar en el joc combinatiu del mig del camp.  L’Europa només podia guanyar sent més directe que mai. Descontextualitzant el seu context habitual. Cap a l’equador de la primera meitat i després d’un robatori al mig del camp, els graciencs llançaven un contraatac dirigit per un altiu Dani Cuadrado que acabaria en córner. Servei ràpid, Víctor executa un centre enverinat des del vèrtex esquerra de l’àrea rival, la pilota toca en un jugador, que desvia el xut i despista el porter. 1 a 0. L’Europa havia aconseguit el més complicat; obrir el marcador del Monopol en jugada on la sort es va aliar amb els locals.

 

Però els visitants, amb el seu esperit lluitador per bandera, van treure petroli dos minuts més tard. Es van aprofitar d’una acció en la banda, que va arribar a zona central on Gabriel Colomines es va desfer d’Alberto i Kevin per plantar-se sol davant la porteria de Quim i col·locar la pilota al fons de la xarxa. 1 a 1. Des d’aquest moment l’Europa va patir. El Monopol havia fet un pas endavant, havia controlat el partit, estava millor posicionat. Demostrava que un equip amb un bon ordre defensiu i amb qualitat a davant pot complicar molt les coses al Filial. Molts bons minuts d’un Monopol que s’havia crescut i creia en la remuntada. Malgrat el gir en la iniciativa del joc, els escapulats haurien pogut fer el segon si Kevin o Jona haguessin pogut concretar amb encert dos colpejos al cor de l’àrea que el porter contrincant va resoldre amb molt de mèrit. Descans. Temps per a refrescar idees.

 

La represa començava amb un Europa un pèl més fresc i dominador. Amb la consigna de moure la pilota per trobar forats. I el novell Jona va aparèixer com una figura estel·lar. Els seus moviments i el desvergonyiment descarat que mostrava van aportar desequilibri constant. Un punyal per la banda. El Filial va moure la banqueta i donava entrada a Lucho, com referencia d’àrea, a Albert Blay per la llibertat en la mitja punta i a Martí, que a la postra seria el gran protagonista del duel. El final de partit arribava i l’Europa continuava assedegat per la victòria però patint per un gol que no es trobava. La victòria s’esfumava amb el pas dels minuts. El Monopol esperava darrere, molt ben plantat i tapant espais, per sortir al contraatac i intimidar la defensa escapulada amb la velocitat dels seus punts. Tot indicava que el matx finalitzaria amb taules. Lucho posaria l’ai al cor de l’estadi quan va desviar en excés un xut al balcó de l’àrea. Es fregava el minut 90 i Jona era derivat dins l’àrea però l’àrbitre no va assenyalar res.

 

Temps afegit, a falta d’un minut el Monopol treu de porteria, Lucho guanya el salt a tres quarts de camp i habilita a Genís que es planta sol a l’àrea rival, escurat al cantó dret, i el porter li fa penal per impedir que marqui el 2 a 1. Tensió, nerviosisme. Mitja lliga a les botes de Martí, que amb rostre glaçat, despreocupat per les intimidacions de l’oponent, afusella la pilota i l’envia amb ràbia i potència al costat dret. Bogeria. Passió descontrolada, crits de desfogament i celebració absoluta. 2 a 1. De penal i a l’últim minut. El Filial tirava dèpica per superar un partit tremendament complicat.