FINAL D'UNA LLIGA MEMORABLE!

El Filial diu adéu a la Quarta Catalana amb un triomf a camp de l’Alegria. Els escapulats signen una brillant temporada que els ha enaltit fins la primera posició i els ha atorgat el campionat anhelat des del principi de l’any. S’acaba com tot va començar; amb una passió imperiosa pel futbol compartida al vestidor.

 

Era un dia especial. S’ensumava a l’ambient el final. El darrer partit. La temporada s’acabava. La suau brisa de la platja del Bogatell acompanyava un sol agradable que, igual que la Quarta Catalana, començava a apagar-se. L’Europa B es presentava al Municipal Can Aranyó, habitual terreny de joc de la Vila Olímpica, per assolir l’últim partit de l’any i enfrontar-se a l’Alegria. Tots dos equips arribaven al duel amb els deures fets. Tot i que l’enfrontament es disputés sota un context allunyat de l’ansietat competitiva d’última hora, ambdós conjunts sortien disposats a sumar tres punts més en el seu compte particular. Era l’últim partit de la temporada per a l’Europa B, la darrera bala per disparar abans d’encetar una nova etapa, les passades terminals de la lliga i els instants finals de tot un any de treball.

 

El partit va començar amb un Alegria molt pressionador, en bloc alt, dificultant la sortida de pilota gracienca i embrutant les opcions de passada dels centrals escapulats. Fruit d’aquesta dificultat en la nitidesa de trobar línies i treure la pilota amb comoditat, el rival va fer un pas endavant i va provocar que el Filial no trobés afinitat amb el joc fluït que normalment acostuma a desenvolupar. I després d’efectuar una intensa pressió, l’Alegria va trobar premi en una pilota bombejada al cor de l’àrea per a què el seu davanter, Jordi Vaquer, girés sobre si mateix i pogués batre el porter Enric, 1 a 0. A partir d’aquí, apurant el minut 15 del matx, l’Europa B va començar a interpretat el partit, a endevinar què calia per desmuntar l’ordre de l’oponent; pilotes profundes per la carrera de Genís Blasco i les entrades de Pablo i Carlos a l’esquena dels laterals. I aquí els escapulats van fer mal, molt de mal.

 

El Filial començava a somriure, havia comprès les necessitats que el partit demanava i les realitzava amb precís pragmatisme. Així arribaria el primer gol, desplaçament en llarg de Josep, Carlos desequilibra per l’extrem dret i centra per a què Genís afusellés dins l’àrea petita. El pitxitxi sentenciava el seu 35è gol del campionat, 1-1. Dos minuts més tard, l’Europa B ja governava al marcador gràcies a Martí, que empenyia amb força el rebot després que la pilota s’estavellés al pal en una falta lateral de Carlos Chipantasi, 1 a 2. I seguint el fil discursiu, en dos minuts més els escapulats s’escapaven al marcador gràcies a una rematada parabòlica de Yusuke que foradava la xarxa després d’una falta al balcó de l’àrea executada per Pablo, 1 a 3 en quatre minuts. De rècord. Ara sí, el joc pràctic dels graciencs provocava una tranquil·litat ergonòmica en el rumb del partit. Tot i que la satisfacció no va durar massa i és que l’Alegria va fer el 2 a 3 de penal per unes mans dins l’àrea just al fil del descans.

 

A la represa, la intensitat defensiva del contrincant va anar disminuint progressivament a mesura que avançaven els minuts. El partit es trencava, s’esmicolaven les línies i l’espai al mig del camp era més ample. El Filial podia combinar amb més naturalitat i arribar amb situacions idònies a porteria. De fet, Lucho, Genís, Carlos i Pons van tenir oportunitats per a eixamplar la distància en el resultat. Però l’ocasió més gran la tindria David Bley des del punt de penal, però en el dia del comiat, el porter de l’Alegria va aturar el llançament des dels onze metres. Els graciencs tenien el monopoli del duel, tot i que el rival posaria l’ai al cor en potent xut que va picar el travesser. Però res més lluny de la realitat i a les acaballes del duel, Carlos Chipantasi segellaria transformat, aquest cop sí, un nou penal assenyalat a favor dels escapulats. 2 a 4.

 

Xiulet final, fi de temporada i fermall d’or per a una lliga suada, treballada amb esforç i amb la recompensa de la feina ben feta i la satisfacció complerta. Fins aquí les últimes lletres de la melodia gloriosa d’aquest equip, i sobretot, d’aquest vestidor.

Lliga · J32 · (04/05/14)