Sorprenent escridassada a l'assistent
L'àrbitre del partit entre el Cassà i l'Europa, Gallardo Martínez, va tenir una negra nit. No parlem d'accions del partit, faltes, gols o mans (que és un debat a banda), sinó de les formes. El col·legiat va protagonitzar una escena inèdita cridant al seu propi assistent davant delegats i banquetes. Una escena que va deixar a tothom amb cara de sorpresa i incredulitat.
El partidàs del Cassà davant de l'Europa no tenia discussió. El conjunt de Bertu Fernández estava mostrant-se infinitament superior als escapulats en una jornada inspirada pels locals i poc entonada pels visitants. L'encontre no necessitava pas del protagonisme de cap factor extra, però Gallardo Martínez malauradament en va tenir. Qui en va rebre la pitjor part van ser l'Europa i, curiosament, un dels seus assistents, el que cobria la zona de banquetes.
Gallardo Martínez durant el partit de dimecres a la nit
Si ens centrem en els conceptes purament arbitrals sobre moments del joc, dos dels quatre gols del Cassà no haurien d'haver pujat al marcador. No es busquen excuses, donat que el Cassà hauria guanyat igualment un partit on l'Europa estava "out" des del primer minut, però aquestes accions van fer mal als escapulats. El 2-0 dels locals ve precedit de mà, una mà que, sigui voluntària o no, influeix en el fet de treure profit de la jugada i finalitzar-la amb gol. El penal del 4-0 no és ni penal (fora l'àrea) ni falta. Totes dues accions perjudiquen el 'gol average' general a la lliga de l'Europa (no és el mateix encaixar 2 gols que 4 a aquestes alçades) i també a nivell d'efectius. Per les protestes del penal, Aitor Olmo va veure la cinquena targeta del seu cicle particular.
No obstant, el fet que va deixar a tothom en "fora de joc" va ser un altre. Gallardo Martínez va protagonitzar un fet insòlit, gairebé inèdit i difícil de recordar al món del futbol. L'àrbitre va arribar a cridar al seu propi assistent, Joan Fábregas, per un motiu banal en proporció a l'escridassada. Al minut 48 de partit, l'Europa es disposava a fer un doble canvi, però el delegat local, Lluís Cítores, no tenia el cartell de plàstic preparat per ensenyar els dorsals. No és la primera vegada (ni serà pas la darrera) que un canvi a Tercera Divisió es fa cridant el nom dels jugadors que marxem a falta de "marcador digital". L'àrbitre va negar els canvis fins que aquest marcador no estigués preparat. A la segona vegada que això va tenir lloc, el col·legiat es va apropar a la banda i va escridassar al seu propi company enlloc de comentar-li al delegat. Davant la sorpresa de tothom, qui va rebre una escridassada va ser l'assistent Joan Fábregas. L'àrbitre es va dirigir cap a ell dient-li que no era tan difícil d'entendre el que demanava, amb unes formes i crits fora de lloc i que ningú dels presents havia presenciat mai en un terreny de joc entre dos àrbitres.
Joan Fábregas, assistent , amb cara de sorpresa uns segons
després de l'escridassada del col·legiat principal del partit
Des de ceeuropa.cat no volem pas, amb aquest article, anar en contra de ningú a nivell personal. De fet, en anteriors temporades hem arribat a destacar algun bon partit de Gallardo Martínez. Com tots els col·legiats (i jugadors, tècnics , periodistes...) tothom té dies bons i dolents. Quan els àrbitres en tenen de bons, al web oficial del club no se'ns cauen pas els anells i més d'una vegada ho hem reconegut fins i tot perdent el partit. Des del nostre modest punt de vista (potser erroni, potser encertat) ens limitem a reflexar el que el dia a dia de l'entorn de l'Europa genera. Simplement volem mostrar, de forma pública, un fet que creiem erroni per impartir ordre al terreny de joc en un partit net, còmode i sentenciat en que no feia falta cap tipus de protagonisme ni la càrrega exagerada de targetes als escapulats.
