La Tercera més apretada dels darrers anys
Acostumats en altres temporades a veure com el grup V de la Tercera Divisió es dividia en dos, un petit grup amb els clubs més poderosos econòmicament que lluitaven pel campionat, i l’altre amb tota la resta d’equips que es jugava la permanència i les places de play-off vacants, enguany la lliga està més igualada que mai.
Sense anar més lluny, l’Europa, amb un inici més que irregular (tot just va aconseguir la segona victòria al Nou Sardenya fa dues setmanes contra el Prat), ja fa tres jornades que està situat en zones d’ascens a Segona B. Si en els últims anys els equips “grans” de la categoria (Girona i Espanyol B la temporada 2005-06, Reus i Girona la 2006-07, el filial del Barça, Sant Andreu i Reus l’any 2007-08, l’Espanyol B, Reus i L’Hospitalet fa dues temporades, i L’Hospitalet i altre cop el Reus l’any passat) s’escapaven ràpidament al capdavant de la classificació, aquest temporada la igualtat entre tots els equips és màxima.
En la segona jornada, per posar un exemple, ja no hi havia cap equip amb sis punts, i en l’actual jornada 17 del 3er classificat, el Manlleu, fins a l’Espanyol B, 11è, només hi ha tres punts de diferència; tan sols una victòria. I és que, un Espanyol B molt minvat per la quantitat de jugadors convocats amb el primer equip, un Terrassa immers en una greu crisi econòmica i un Reus que viu una temporada difícil després de la mort de Jordi Pitarque –tot i que ja és 2on–, els teòrics “grans”, no estan donant la talla i, això, ho estan aprofitant equips com el Llagostera, i la Pobla de Mafumet i la sorprenent Muntanyesa en jornades anteriors, per ocupar les primeres places de la classificació.
Coincideixen també, tots aquests factors, amb l’Europa amb una de les plantilles més completes dels últims anys i en el segon any del projecte de Pedro Dólera. Tot això sumat a què l’equip porta nou jornades sense perdre, es donen les circumstàncies per, almenys, començar a somiar.
Un article de: Genís De Moner
