Entrevista amb el pichichi de l'Europa
Roger Segalés s’ha convertit en un dels jugadors favorits de l’afició. Fitxat el 25 d’octubre, en plena primera volta de la temporada. En només quatre mesos, els seus gols l’han convertit en temible per les defenses rivals i en un fitxatge d’or per l’Europa en el sempre difícil art d’encertar a mitja lliga. Aquesta és la història del davanter europeista.
>> Una entrevista d'Agustí Tenllado
Roger, com va ser el teu fitxatge per l’Europa?
En Pedro Dólera sabia que jo estava sense equip i es va informar sobre mi fins i tot entre els actuals companys. En tres dies em vaig reunir amb ell i el president i ja estava entrenant amb l’equip.
Un golejador com tu, per què estava sense equip?
Tenia ganes de tornar a Catalunya i cada vegada tenia menys ganes de tornar a fitxar per un equip de fora tal com està la situació econòmica. Havia pensat de fitxar per un equip estranger però les setmanes van anar passant i amb la trucada de Dólera no m’ho vaig pensar més i em vaig quedar a l’Europa.
L’adaptació sembla que t’ha resultat molt fàcil!
La veritat és que sí. Una xerrada amb en Pedro i en Dani el primer dia ja em va servir per saber què volien. La resta era fàcil amb una plantilla d’aquest bon nivell. Els resultats també cal dir que han acompanyat.
Ara que ja han passat uns mesos, com et trobes a la casa escapulada?
Molt bé. La serietat i bona harmonia que es respira em dóna molta tranquil·litat. Sento que la gent valora el que fem tot l'equip. És un club amb molta història i bona afició. M’agrada molt formar-hi part.
Dotze jornades pel final de la lliga. Farem PlayOff?
Sí, segur.
Com recordes la teva trajectòria fora de Catalunya?
Com una aventura. He sumat experiència, diverses situacions i amistats. M’ha servit per veure moltes cares del futbol.
En què creus que ets bo i què et falta per millorar?
Se’m dóna bé la definició. M’encanta marcar gols! No em fan por els porters. Per contra, crec que em falta agressivitat en el treball defensiu.
Hi ha antecedents familiars o tens referents esportius?
Diuen a la comarca d’Osona que el meu avi tenia una esquerra boníssima. A la família som gent de futbol. Com referents directes he tingut a Johan Cruyff i Hristo Stoichkov.
Explica’ns una anècdota.
Al Castelldefels vaig lesionar de gravetat Ismael Mariani, del Tàrrega i va haver de penjar les botes. Uns anys més tard, ja com entrenador, va fitxar pel Monzón i va ser qui més força va fer per renovar-me com a jugador. Això sí, mai va deixar de recordar-me aquell fet però sempre de manera amistosa. Vaig passar un molt bon any amb ell d’entrenador.
>>> QÜESTIONARI PERSONAL
Amb parella? Fills?
No, cap de les dues coses.
El país més bonic i el que t’agradaria descobrir?
La zona de la Riviera Maya de Mèxic. Vull anar als EUA.
Millor i pitjor experiència?
La millor la sensació de pau que es respira mar endins al Carib. La pitjor, dotze dies que vaig passar a l’hospital per una infecció al peu després d’una mala infiltració. Vaig estar a punt de perdre definitivament el peu esquerre.
Alguna mania en particular?
Uf! En tinc moltes. Ara mateix no sabria per on començar
