Entrevista amb el migcampista escapulat
És d’aquells jugadors que no fa soroll. La seva feina al camp és sorda, poc agraïda i de vegades no gaire vistosa per algú que no entengui excessivament de futbol. És Dani Valderas, un dels pulmons de l’Europa al mig del camp i lluitador infatigable. L’Escapvlat l’ha entrevistat per apropar als europeistes les seves impressions.
>> Una entrevista d'Agustí Tenllado
Com va tenir lloc el teu fitxatge per l’Europa?
A finals de la temporada passada en Pedro em va trucar. Jo jugava al Masnou però en Pedro em coneixia d’haver-me enfrontat amb el seu equip, el Marianao, en lliga.
Ets un dels jugadors més ben valorat per l’afició per la teva entrega. Com ho vius?
Sempre és agradable saber que l’afició t’aprecia. Penso que tots els jugadors ho donem tot al camp, no només jo. Intentem que tothom surti content, malgrat guanyar, empatar o perdre.
Poca gent coneix que a la base del Barça vas coincidir amb Leo Messi!
Recordo amb gràcia que la primera vegada que el vaig veure, pel seu aspecte físic pensava que mai arribaria tan lluny ni vaig pensar el que ara penso d’ell, que és el millor del món.
Com et sents a l’Europa?
Veritablement molt a gust. Sobretot gràcies a l’afició, els companys de vestidor i el cos tècnic. En part em sento agraït de poder jugar en un històric.
La zona altra s’està apretant molt. Serà per nosaltres alguna de les quatre places?
Si seguim treballant com fins ara estic convençut que jugarem el PlayOff.
Quin missatge personal donaries a l’aficionat?
Farem tot el possible per portar el blau escapulari fins al PlayOff. Tothom vol tornar a gaudir d’un ambient de PlayOff al Nou Sardenya.
Quins són els teus millors i pitjors records futbolístics?
El millor el meu debut amb el Barça, a la base, on vaig marcar cinc gols. El pitjor, jugant amb el Masnou, que se’ns va escapar l’ascens a Tercera.
De tots els tècnics que has tingut, qui t’ha influit?
De tots aprens. Destacaria a mon pare, que és qui em va introduir al futbol. i també Javi Cuesta, en el darrer any de juvenil. Tant ell com ara en Pedro Dólera, van confi ar des del primer moment en mi.
Ens podries explicar alguna anècdota d’aquests anys?
La coneixeu tots. L’any passat a casa contra el Balaguer vaig perdre el coneixement i vaig fer patir a molta gent. Per sort tot va acabar en un ensurt.
