Entrevista amb el migcampista escapulat
La seva posició al camp ocupa el bell mig de qualsevol dibuix tàctic. És un dels jugadors amb més presència física de la plantilla i un dels que l'afició diria de memòria si hagués de fer un 'onze ideal' d'un equip sempre en constant moviment de peces. És Ivan Álvarez, el pivot de l'equip i referència de la línia de mitjos gracienca. L'Escapvlat el va entrevistar.
>> Una entrevista d'Agustí Tenllado
Iván, vas notar l’any passat l’adaptació a Tercera?
Sembla que hi portis jugant tota la vida! Al principi va ser difícil perquè els resultats no van acompanyar i va costar agafar la confiança. Gràcies als companys i al cos tècnic vaig aconseguir tirar endavant.
Com vas fi txar pel club?
Estava a l’equip d’en Pedro Dólera i va confiar en mi.
Què creus que fas millor i pitjor sobre el camp?
Crec que destaco per la força i la col·locació. Abuso potser de les conduccions de pilota i de la concentració als primers minuts de partit. Tot es pot millorar.
Sempre has jugat en la teva actual posició?
De ben petit ho feia de lateral, però aviat vaig jugar al mig.
La teva demarcació en concret és compromesa, perquè qualsevol pèrdua de pilota és una ocasió pel rival.
És complicat no perdre cap pilota en la creació de joc, però tot l’equip intenta que siguin les menys possibles. El que està clar és que nosaltres no deixarem mai de creure en el nostre estil de joc. Volem agradar a l’afició.
Quins entrenadors que hagis tingut destacaries?
Dani Giménez i Pedro Dólera.
Quins referents vas tenir de petit? Algú a la família?
M’agradava molt Michael Laudrup. A la família no tinc antecedents futbolístics.
Ajuda al joc haver coincidit al Marianao amb Cano, Pociello i Alberto?
Dóna molta confiança. Sobre el terreny de joc només amb una mirada sabem on trobar-nos cadascú.
Guardes records molt positius i molt negatius dins la teva trajectòria?
L’any al Marianao Poblet va ser terriblement bo tant esportivament com fora del camp. En l’aspecte negatiu, amb 15 anys em vaig trencar el braç dues vegades seguides.
I anècdotes?
Arran precisament d’aquesta lesió, l’edat que tenia i el mal any que vaig patir, volia deixar el futbol. Sort dels meus pares, que van fer que no fos així i els hi haig d’estar agraït.
Com valores l’afició? Què els hi diries?
L’afició és extraordinària. Al Nou Sardenya sentim la seva força dins del camp i a fora també ens acompanyen.
