Entrevista amb el fisioterapeuta de l'equip
La periodista Isabel Ocaña ens apropa la segona de la seva sèrie d'entrevistes. En aquesta ocasió coneixerem a fons el fisioterapeuta del Primer Equip, Marcel Ugas, tot un referent dins l'equip i el cos tècnic sobretot per la seva vessant humana i la seva predisposició en tot moment cap al club. Coneixerem més detalladament la seva feina.
>> Una entrevista d'Isabel Ocaña
En Marcel Ugas és el fisioterapeuta del primer equip de l’Europa. Es nota, per com explica en què consisteix la seva feina i en les rutines que segueix que, per sobre de tot, li agrada el que fa. Ens hem citat amb ell al Nou Sadenya, i decidim fer l’entrevista a la graderia de l’estadi, amb la gespa de davant plena de jovent del club que s’entrena a la tarda abans que comenci la sessió del primer equip.
Abans d’arribar a la seva cita amb l’equip, i avui amb nosaltres, en Marcel ha sortit a córrer, la seva gran passió, i per això ens el trobem totalment vestit d’esport. Alhora que ens trobem a l’entrada de l’estadi, comencen a arribar els homes entrenats per Pedro Dólera, i alguns d’ells, a part de saludar-lo, ja li demanen algunes coses. En Marcel Ugas es defineix com una persona tímida, tot i que l’únic element que possiblement el delati és la brevetat de les seves respostes. Com a fisioterapeuta del primer equip, sent un molt bon regust d’aquesta temporada, perquè tot i no ser un jugador més, els bons moments sí que els ha viscut amb l’equip.
Creus que, com a fisioterapeuta del primer equip de l’Europa, els aficionats del club et coneixen?
No, no… no molt la veritat.
Quant fa que estàs amb el primer equip?
Quatre anys ja.
Abans de l’Europa, on havies estat?
Al Mercantil i al Sabadell.
Quina és la teva rutina amb l’equip?
Vaig a tots els entrenaments i a tots els partits de lliga, tant a casa com a fora. Amb els entrenaments, normalment arribo mitja hora o tres quarts abans que comencin, i així tinc temps de fer els embenats i tractar els jugadors si ho necessiten per lesions o molèsties.
Sempre tens feina?
Si no sempre, quasi sempre
I no acostumes a trobar-te amb situacions de gran tranquil·litat?
La primera plantilla, comptant el Cebri, que està lesionat, és de 21 jugadors. Que de 21 tots els jugadors d’un equip estiguin bé és impossible. Pot donar-se la situació que ningú estigui lesionat, això sí, però sempre hi ha algú a qui li fa mal aquí o allà, o hi ha jugadors que tot i no estar lesionats sí que estan carregats. En l’estona d’abans de l’entrenament el que s’intenta és curar-los. És a dir que, tot i que no hi hagi cap lesionat, sempre hi ha feina.
A aquestes alçades de la temporada, quin és el diagnòstic de l’equip?
La cosa està més tranquil·la. El Cebri es va trencar la tíbia i el peroné jugant contra El Prat, i hem tingut amb molèsties al Ramón Rovira. Diria que ara mateix això és tot
I la temporada en general com la valores?
Molt bona. Llàstima que en els últims partits no ens ha anat molt bé per estar allà a dalt i poder jugar la promoció.
La il·lusió de la possibilitat de jugar la promoció se t’havia encomanat?
Oh! I tant! Sí! Sense voler et vas posant més pressió. En el meu cas jo em posava més pressió per ser més acurat amb les lesions i curar els jugadors el més ràpid possible. Així tots els jugadors poden estar disponibles i l’entrenador pot fer millor les convocatòries.
Potser no és el moment més important de la teva feina, però sí el més visible, i és quan has de sortir el camp per atendre algun jugador. Com vius aquest moment?
El primer any que vaig estar aquí a l’Europa recordo que vaig haver de sortir al camp del Sant Andreu, que estava a vessar de gent. Jo sóc molt tímid, i abans de començar el partit vaig demanar als jugadors que, si us plau, no em fessin sortir, per la vergonya que em feia. Ara ho trobo com una cosa normal. He de fer la feina quan surto al camp i ja està.
Són pocs els partit en què passats els 90 minuts no has trepitjat la gespa?
Algun partit sí. Pocs, però en algun passa. De fet, en algun partit els hi he dit als jugadors que em facin sortir, per perdre el temps o el que sigui.
De fet pot tenir una funció estratègica aquesta entrada al camp
Exacte. Si anem guanyant i queda poc temps de partit, jo surto i perdo una mica de temps, però com ho faig jo es fa a molts equips, és clar.
De les intervencions que has hagut de fer, hi ha alguna que recordis especialment?
Aquesta temporada, la de Cebri. Era el primer cop que veia una ruptura de tíbia i peroné. Sempre intentes ser fred i controlar la situació en el moment, però a més has de tranquil·litzar al jugador i alhora tranquil·litzar-te a tu interiorment. I també recordo la de Parres, aquí a casa. Es va trencar els dos meniscos i el vam portar a l’Hospital del Pilar.
I d’altres temporades?
La temporada passada Valderas va tenir una commoció cerebral. I l’any anterior va passar el mateix amb Ubai de l'Amposta. La veritat és que és dur... Déu ni do!
Què porteu els fisioterapeutes a la farmaciola? Sempre és el mateix?
Més o menys sí. Però poden haver-hi diferències. Potser hi ha alguna cosa que jo vull portar perquè trobo que és important, i un altre fisioterapeuta no ho porta, o al revés. Però esparadrap, tiretes, aigua, 'reflex',... això suposo que ho portem tots.
Creus que hi ha algun aspecte en la funció del fisioterapeuta d’un equip que no s’aprecia?
La feina que es fa dins del vestuari entre setmana. Hi ha gent que es pregunta què fas o perquè vas tan d’hora. I en realitat durant tota la setmana hi ha molta feina, entre lesions o massatges. Durant una setmana pots estar una hora cada dia amb cada jugador. A mi no m’agrada el protagonisme, però sí és veritat que a vegades no es té cura amb la figura del fisioterapeuta.
T’agrada el futbol?
Sí, sí. Sí que m’agrada.
Amb aquest ritme són molts els partits que has de veure. Trobes que per la feina que fas és indispensable que t’agradi aquest esport?
Sí, he vist bastants partits. Però més que el fet que t’agradi el futbol, el que t’ha d’agradar és aquesta feina. Per exemple, els caps de setmana els tens tots ocupats. En el meu cas, jo tinc parella, i no es poden fer plans els caps de setmana. Si el partit és fora perfectament pots perdre tot un diumenge. Per fer aquesta feina, trobo que t’ha d’agradar el que fas, sinó seria molt complicat poder dedicar-li tantes hores, perquè la veritat és que s’han d’invertir moltes, tant el cap de setmana com entre setmana.
Et crida l’atenció convertir-te en fisioterapeuta en alguna altra disciplina?
Per provar-ho, sí! Porto molts anys en el futbol, però si em proposessin anar a algun altre ambient, amb un altre tipus de lesions, també m’agradaria conèixer-lo.
I seguint amb el futbol, a part d’agradar-te, jugues?
Bé, sí, quan era petit. No al nivell d’un Europa. Ara jugo amb els amics.
Practiques algun altre esport?
Córrer. Això del futbol ho faig sobretot per reunir-me amb els amics, però el que m’interessa realment és córrer.
Participes en curses?
Ara al juliol me’n vaig a fer la Marató de l’Aneto. Són 42 kilòmetres i mig a 2.000 metres d’altura, pujant i baixant.
El Marcel Ugas esportista ha patit lesions?
I tant! Els lligaments creuats, sense que m’arribessin a operar; esquinços de turmell, d’aquests n’he tingut a dojo, i menisc també, però de nou sense operació.
_________________________
El Ziga-Zaga de Marcel Ugas
_________________________
Un equip, que no sigui l’Europa.
Sabadell. Jo sóc d’allà, és l’equip de la ciutat i hi he treballat set anys. Sempre tira una mica més. També em tira una mica el Badalona, tinc amics i conec a molta gent d’allà, sempre espero que els hi vagi bé.
Un jugador.
En el seu moment, m’encantava Figo. Quan jugava portava el número 7, de fet, encara el porto, i era per Figo. D’ell m’agradava tot, la forma de jugar i el seu tarannà.
Un entrenador.
Ramón Moya, amb qui vaig coincidir al Sabadell; Valero, que em va donar l’oportunitat aquí a l’Europa, i en Dólera. Amb en Dólera aquest equip ha crescut moltíssim.
Un esport.
Córrer.
Un esportista.
Kilian Jornet i Josef Ajram. Són corredors que per mi s’han convertit en ídols. Els corredors patim molt i sempre ens posem límits que acostumen a ser molt bèsties. M’he llegit els seus llibres i he conegut els seus sentiments, i hi ha coses que expliquen que són les que tu sents quan portes, per exemple, quatre hores corrent.
