Una entrevista d'Àngel Garreta ( @angelgarreta )
Entrevistem el màxim golejador escapulat
És, amb 11 gols, qui ara mateix encapçala la llista de golejadors del CE Europa i el segon màxim realitzador de la lliga. Javi Sánchez, el jugador de moda al club, concedeix una entrevista a la pàgina web oficial on explica com està vivint aquests primers mesos vestint la samarreta escapulada.
Fa uns dies ceeuropa.cat presentava una recopilació històrica de dades dels màxims golejadors de l'Europa al llarg del temps. En la mateixa es podia constatar que passar de 12 gols en l'estadística particular d'un únic jugador ha estat impossible en aquest segle. Javi Sánchez ja suma 11 en una volta i un partit de la segona. Per molts està complint el que s'anomena popularment com el rol de 'killer', necessari en tot equip gran. Aquestes són les seves impressions i opinions recollides en exclusiva.
Quines són les teves sensacions després de ser decisiu en els dos primers partits del recent estrenat 2014?
Sensacions de ser important dins l’equip. Lògicament, fer gols és el que més m’agrada com davanter. També et dic que hauria canviat l’empat de Cornellà per tres punts sense haver fet gol. Però sempre que marques i l’equip aprofita la teva feina doncs és important per un mateix i reforça molt.
Primer gol oficial amb l'Europa: jornada 3, obrint el marcador al minut 4 contra el Gavà
El partit a Cornellà és el resum perfecte de la frase ‘cúmul de sensacions’?
Està claríssim. Va passar de tot. El final va ser bonic, però entre cometes. A la primera part ells van sortir fortíssims i van aprofitar el seu joc físic. Ho vam passar molt malament, però a la represa vam sortir bé. Tot i que ells van tenir ocasions per ‘matar-nos’, nosaltres vam insistir en el nostre estil amb paciència. Al final vam empatar i vam tenir la darrera. Al minut 80 estàvem mig morts i gairebé ens enduem el partit! De bojos! Cert és que en la darrera jugada queda el regust de perdre dos punts, però mirant fredament com va anar tot, aquest punt és molt important i ens dóna també l’average.
Vas celebrar el gol de l’empat davant el Cornellà dirigint-te i apropant-te a l’afició i amb companys, suplents i mitja banqueta saltant com si fos la final de la Champions!
El dia del Santfeliuenc va passar quelcom similar, sobretot a nivell de banqueta. Amb la grada no va poder ser per la forma del camp i la ubicació, a l’altra banda i a força alçada. A Cornellà es va donar tot. La gent estava rere la banqueta de la porteria on vam marcar i quan més morts estàvem amb l’1-0 es van sentir crits i molts ànims i això nosaltres ho vam escoltar i ens va motivar a tots. Tot l’any els que ens segueixen ens estan donant molt, al camp, a casa i fora i també a les xarxes socials... internament també el cos tècnic, gent del club i empleats. Tot plegat en suma va donar aquest esclat d’alegria que ens mereixíem viure’l junts, com una sola cosa, com un sol grup de gent.
Primera entrevista amb els mitjans el dia de la seva presentació a l'estiu
Ets el golejador particular de l’Europa amb 11 dianes. Vas dir que seria molt complicat tornar a entrar en la vintena de gols com l’any passat al Rubí. De moment la mitjana que sumes et contradiu...
Segueixo pensant igual. Vaig dia a dia i quan et planteges objectius molt llarg és quan, col•loquialment, ‘la cagues’. Tampoc es poden comparar anys i clubs. L’estil del Rubí era molt menys defensiu, és a dir, molt ofensiu i arriscat i ho facilitava molt en atac. A l’Europa en Pedro Dólera remarca molt cada dia que és important partir de no regalar res darrere i això també és important i fa que tots onze jugadors treballem més tots els aspectes. Al marge, alguns dels gols que he fet sí que els he treballat molt però altres són el que jo dic un caramel, centrades mig regalades, així que jo ara per ara vaig fent sense més. La sort de jugar a l’Europa és que els companys em fan millor jugador. Estic content amb el que m’està sortint. Només em plantejava a l’agost signar dos dígits finals quan tot va començar i això ja ho he fet, he superat els deu. De fet, algú de l’equip em va prometre una mariscada si arribava als 14 gols, ja que els davanters recents a l’Europa mai havien arribat anteriorment fins aquí. Jo sóc al·lèrgic al marisc, així que li canviaré -si arribo- per alguna carn ben feta o un pica-pica per tot l’equip. Lògicament tot és a nivell simpàtic de motivació. Com dic, ara seriosament, cal anar pas a pas amb tot.
Hi ha gent que explota futbolísticament amb 18 anys. Tu has explotat ja amb la meitat de la carrera esportiva a l’esquena. Com ho vius?
Mai he deixat de creure en el futbol. Si fos d’una altra manera no hi hauria arribat pas. Sempre trobes de tot, circumstàncies i moments i també gent que no confia gaire en tu, però jo he cregut cegament en les meves possibilitats i m’he sacrificat molt a base de treball. Ara mateix estic gaudint com mai del futbol i del meu particular petit èxit d’aquesta primera volta. Si treballes molt acabes aconseguint les coses i, com la vida, et col·loca on has d’estar. M’he guanyat estar on estic sense sentir-me cap estrella, perquè no ho sóc pas, però si que satisfet de l’actual reconeixement que visc.
Retirant-se de l'escalfament a Taradell, a punt per jugar per primer cop d'escapulat
en el primer amistós de la pretemporada d'estiu
Molta gent pensava a l’agost que per disposició de l’equip en qualsevol partit jugaria en atac o Javi Sánchez o Cebri, però hi ha hagut partits on heu conviscut molts minuts junts al camp. Bon senyal, oi?
I tant! La idea d’en Pedro és jugar 4-3-3, sobretot a casa, on és molt fidel a això. Però segons el rival i sobretot segons quin camp de fora hem visitat, hem jugat els dos davant i ens ha anat molt bé l’experiència. Jo sabia quan vaig signar per l’Europa que competint amb Cebri ho tindria molt i molt difícil i arribava a una plantilla plena de ‘all stars’ de Tercera. Justament formar-hi part ja era un repte. Jo només volia gaudir de les meves oportunitats, tenir-les, i finalment hem acabat compartint molt minuts tots dos. Estar pam per pam sobre la gespa amb jugadors com Cebri o Camacho és espectacular a aquests nivells del futbol modest.
Gairebé ningú sap que podries haver fitxat fa sis temporades pel club!
Jo sempre he tingut moltes ganes de jugar a l’Europa, que és com el gran entre els modestos del futbol català. No ho dic perquè avui hi formi part. De fet vaig tenir l’oportunitat un estiu, provant en alguns entrenaments, però llavors no van considerar que fos apte per la primera plantilla de Tercera.
Ara que portes mitja temporada a l’Europa, com veus el club? Quines coses són tal com t’havies imaginat o t’havien dit i quines no?
Entre les radicalment diferents, me l’he trobat més proper del que es veu o diuen des de fora. Molta gent el veu com un equip gairebé professional que està per sobre de tot, del bé i del mal. La realitat és clarament diferent. És un club proper a més no poder! A nivell de plantilla, sobretot gent propera que fa pinya... i m’encanta! Després, la gent que envolta el club, des dels nens de base fins la gent que està al bar, les penyes, etc. Tot. És un equip molt familiar. L’Europa és clarament immens perquè fa de tot a nivell esportiu i social. També cuiden amb molta cura la imatge i gairebé més no es pot demanar a Tercera. Jo estic molt i molt content de formar part d’aquest club!
Fins a la data, la seva foto més cèlebre, festejant un gol mirant a la càmera de ceeuropa.cat
Quines fites particulars i col·lectives et fixes a curt termini?
A nivell individual em marco mantenir la mateixa regularitat de l’inici de la temporada. A partir d’aquí coses com els gols aniran arribant de més i de menys. A nivell col·lectiu tenim la responsabilitat de tornar al play-off i competir-lo ben competit. Més endavant, si la dinàmica acompanya i ens veiem lluitant per ser campions, doncs som-hi! Però ara no. No és falsa modèstia, ara hem de mirar el cinquè. De fet és com el que explicava dels objectius personals. Si els marques a molt llarg temps, et dones una forta topada de les que fan mal.
Ara ens trobem en plena campanya de socis de la segona volta. Què diria el golejador de l’Europa a un aficionat per a que no s’ho pensi més i es faci soci?
Que no li expliquin la història que estem vivint! Que la visqui! Que comprovi com està l’equip. Que vegi que la gent surt contenta dels partits perquè veu que mai ens donem per vençuts. Si ja és aficionat o té curiositat per l’Europa, no hi haurà penediment de fer-se soci, ho ben asseguro! Ah, i pel que és la Tercera, fem un futbol bonic, eh? No és Primera Divisió ni es pot estar 90 minuts fent meravelles perquè per això és Tercera, però és dels estils més atractius que hi ha al grup.
Per acabar l'entrevista, t’enganxem en fora de joc si et preguntem per com comença l’himne del Club Esportiu Europa?
‘Europaaa, Europaaa, Europaaa sempre endavaaant!’... I a partir d’aquí quan surto al camp el vaig cantant perquè just quan sona el recordo i és llavors que salto a la gespa i el vaig tararejant enganxant la lletra.
Javi Sánchez en acció a Manlleu aquesta temporada
