El central s'acomiada amb una entrevista
Joaquín Macanás Arce, nascut el 24 de juny de 1972, ha penjat definitivament les botes aquesta setmana. El central escapulat, amb una llarga trajectòria professional a l'Espanyol B, Alavés, Leganés, Badalona i ara a l'Europa, dedica una entrevista en exclusiva i de comiat a la web oficial del club on repassa moments de la seva carrera com a futbolista i aspectes d'actualitat.
La decisió de retirar-se ha estat difícil de prendre?
La veritat és que sí. És una decisió dura i complicada perquè no trobes el moment oportú mai … o no el vols trobar. Al camp et trobes físicament bé i portes tota la vida al futbol. El problema és que hi ha més coses a la vida i això un dia o altre arriba i cada moment té la seva etapa. Arriba un moment que tens el sentiment de que ja és l’hora perquè mentalment no estàs pel que has d’estar i has d’apostar pel teu treball de futur.
Què t’han dit els companys?
No s’ho esperaven. De fet no s’ho esperava ningú. Jo ho portava meditant feia setmanes. M’han comprés perfectament i ho entenen.
Potser et queda un mal regust en pensar que l’últim partit de la teva vida va acabar amb derrota i, en l’aspecte personal, expulsat…
És una mica extrany, sí. Però no ho considero tampoc així. Penso més en tota la carrera de la meva vida. Hauria estat ideal acabar la temporada i pujar a Segona B amb l’Europa però vaja, un cop has pres la decisió sempre queda el teu currículum allà.
Què en destacaries d’aquest currículum?
He pogut viure del futbol des dels 19 fins als 37 anys. És a dir, em queda una sensació de futbolista professional, pur i dur. Sempre tenia en ment d’arribar a Primera, però no vaig tenir aquesta sort.
Com valores que un cop presa la decisió els mitjans hagin considerat la teva retirada com la retirada d’un històric del futbol català?
Suposo que ajuda el fet que han sigut molts anys de dedicació al futbol i que la gent va sentint el teu nom any rere any. Estic molt content de com han reaccionat els mitjans de comunicació i com han valorat aquesta retirada.
Creus que afectarà la teva baixa a l’equip?
Això és complicat. Amb els jugadors que hi ha crec que hi ha suficient, però no se si l’entrenador o l’entitat valoren més coses o si necessiten algun tipus de reforç. El tècnic serà qui realment valori si li falta una peça o si ja li està bé el grup de gent actual.
Com veus el final de temporada per l’Europa?
Com totes les categories és complicat estar dins els primers classificats. Jo espero que l’equip pugui lluitar per agafar una de les quatre places que donen accés a pujar de categoria. Desitjo que ho aconsegueixin o que almenys estiguin en lluita per aconseguir-ho fins les darreres jornades.
Potser serà difícil dir-ne només un, però en aquests anys de trajectòria, quin seria el partit de la teva vida?
Com a gran gesta, la final de la Copa Catalunya amb l’Espanyol contra el Barça, que vam guanyar 5-1 a Montjuïc. Vaig jugar tot el partit i com a titular amb la primera plantilla. Després em queda un bon record de la copa Intertoto, on l’Espanyol va començar a jugar-la amb l’Espanyol B a les primeres rondes. Després hi ha grans records al Leganés, al Badalona… justament aquí, fa poc, vaig jugar un partit de Copa del Rei contra el Barça. En general tinc records molt bonics. Tambés és molt bonic haver-me retirat en un club històric com l’Europa.
La copa Intertoto! Vaja, que vas ser internacional en competició europea sense trepitjar mai la Primera Divisió. Un cas rocambolesc!
Doncs sí! (riu). És curiós però he jugat partits de classificació per UEFA i en canvi a Primera no hi he arribat mai. És anecdòtic si més no.
Una entrevista de: Àngel Garreta · Realitzada el 23 de gener de 2009
