Fotos de les reaccions al 4-3 de Golobart
Els nervis, les emocions i l'alegria desmesurada corre encara per la pell de molts europeistes unes quantes hores després d'assistir a un dels gols més vibrants dels darrers temps a l'estadi. En aquest article us oferim les imatges prèvies i posteriors a un gol que pot arribar a ser històric. Bé és cert que si l'equip no guanya a Zaragoza i no obté el premi d'una carambola d'un dels seus tres rivals directes, aquest gol passarà a la història com un gol estèril, però... i si l'Europa se salva? El gol de Golobart formarà part d'una gesta memorable.
Amb el partit 0-2, enmig de la sensació de pèrdua de la categoria entre els presents al Nou Sardenya i un gran desconcert general, van aparèixer les mans d'un europeista de base, un tècnic de la casa, Jonathan Gómez, qui va penjar en nom de tots un bocí de tela sobre la sortida del túnel de vestuaris amb el lema "per treball, per orgull, per cor. Avui toca guanyar. Som-hi Europa". Com per art de màgia, la pancarta va semblar activar de nou un equip que, hagi finalitzat els partits d'aquesta lliga com els hagi finalitzat, sempre ha deixat sobre el camp el treball, l'orgull per la samarreta i el cor.
Al Departament de Premsa del club vam tenir un presentiment. Quan 'Anglatti', el delegat del Juvenil A, va marcar el temps d'afegit del partit al display electrònic des del mig del camp, vam decidir immediatament fotografiar aquest gest. Va ser un impuls, una sensació, un convenciment que serien 5 minuts --en aquell moment els últims en vida a la Divisió d'Honor-- que podien decidir el futur de l'equip. Així va ser. Aquest temps de descompte serà recordat durant molt temps i, casualitats de la vida, admet també una doble lectura. El número electrònic marca el temps de descompte o... el dorsal de l'autor del gol de l'esperança?
Pilota dividida a l'àrea, el porter del Cornellà Joel surt a buscar bolets. Golobart, un central, corre cap a la pilota i, a la vegada que Joel, salta a per ella. Tothom al Nou Sardenya, a la vegada, es deixa mig coll fent el gest de rematar de cap. Aquest remat arriba, supera Joel per alt i de la forma més lenta i agònica possible, es dirigeix cap al pal de la porteria. Pal? Gol?... Gol !!. Les emocions esclaten i des d'aquest moment res es pot contenir. El cos tècnic de l'equip i la banqueta obliden els formalismes -- comprensible en un atac emocional com aquest -- i salten a abraçar-se amb els seus jugadors fins ben bé la frontal de l'àrea. Al lateral, Golobart és abraçat per un altre grup de companys i uns quants nens del Futbol Base també salten al camp. A la segona imatge inferior, els rostres d'emoció i primeres llàgrimes de Carlos, Fran, Edu i el 'míster', Ángel Gómez, ho diuen tot. Miracle, hi ha hagut miracle!
Golobart recorre tot el camp, del lateral a la banqueta, per dirigir-se a la resta de companys i al seu entrenador, el que li ha donat l'oportunitat a mitja temporada de passar del cadet de l'Espanyol a jugar directament, en aquesta edat, a la Divisió d'Honor de juvenils. Gómez, visiblement emocionat, abraça al seu jugador i tots dos fan una encaixada que simbolitza l'esperança i les ganes d'aquest equip de no tirar la tovallola. 'Golo', què gran que hagis vingut!
