Fotos, vídeos, declaracions i celebracions
Ceeuropa.cat i Europa TV han preparat un especial d'imatges, vídeos, instants previs i posteriors al partit, impressions i l'arribada de l'expedició escapulada a Gràcia. El 20 d'abril de 2007 passarà a la història com un dels anys importants del Juvenil A de l'Europa. No per la seva classificació final (que n'hi ha hagut de millors a la màxima categoria), sinó per l'esperit d'aquest grup humà de jugadors i tècnics. Un dels equips més modestos entre els que competeixen en aquesta categoria seguirà, un any més, entre els grans.
EL GRAN DIA DE LA PERMANÈNCIA
Tot preparat. Gespa en condicions que espera als 22 jugadors i banquetes que esperen al cos tècnic. Al fons, l'autocar del Juvenil A (que no el va posar dins el camp, donat que va sortir a l'atac) i a dalt de tot, el marcador electrònic del partit que acabaria reflexant un històric 2-3 ben lluminós.
Salten els onze valents. El conjunt escapulat, sota una amenaçant pluja, salta al terreny de joc disposat a jugar-se l'última carta de la temporada. L'aposta? La permanència.
Falten dècimes de segon per començar. Tothom tens, nerviós i a la vegada concentrat. Casualitats de la vida, el primer cognom del col·legiat d'aquest partit era... Vallejo!. Des del cel, segur que en Xavier Vallejo hauria gaudit com mai d'aquesta permanència. Aques triomf també va per tu, Xavi.
Cop dur per començar. Ni un minut de partit i la gesta que es complicava: el Zaragoza guanyava 1-0 quan, com aquell qui diu, no havia donat temps ni a respirar. La cara del tècnic, Ángel Gómez, reflexa la preocupació.
La Ciudad Deportiva, escapulada. Gairebé una cinquantena de seguidors escapulats es van desplaçar per animar al Juvenil A. A la grada, només una bandera, la del CE Europa.
Gooool!... L'Europa li dóna la volta al marcador en dos minuts, amb gols de Llobet i Saddick. A més a més, Jonathan va amplia diferències abans del descans. El panorama era molt positiu pels graciencs.
El Zaragoza marca de penal al minut 80. El marcador s'ajusta (2-3) i el temps s'esgota. És hora de fer els possibles per conservar la pilota, com fa Josu a la imatge. La victòria no pot escapar-se.
Final! Primer objectiu aconseguit! Gran entrega i coratge de l'Europa que tomba al sots-campió de lliga. No obstant, falta una confirmació d'una punxada del Sant Andreu per fer el miracle. Llobet, al terra, mira la resta de gent escapulada amb nervis. Que algú confirmi alguna cosa, si us plau!
Confirmat! El Sant Andreu punxa i és nou equip de Lliga Nacional. L'Europa aconsegueix la campanada, la gesta, el miracle. L'eufòria es deixa anar sobre el terreny de joc.
Mario i Fran, en primer terme, mostren rostres de felicitat. Al fons, Molina salta com un boig sobre altres companys. Els jugadors han aconseguit una gran gesta, però ni ells mateixos s'ho acaben de creure.
A la festa, però, faltava Anglada. El delegat de l'equip es va perdre el dia més important de la temporada. Perquè? Una missió molt important era la que havia de fer 'Anglatti' a la mateixa hora. Adreçar-se al camp de l'Amistad per donar testimoni del resultat del Sant Andreu. Ell va confirmar el miracle!.
Tots a celebrar-ho sota la dutxa!. Tots! Aquí no se salva ningú, ni el president del club per molt abrigat que vagi. Saddick, ja sense samarreta, David i Golobart arrosseguen Guillaume de Bode cap a la remullada.
Càntics, bots, samarretes pels aires, eufòria i crits en favor de l'Europa. Dos equips escapulats es van salvar a Zaragoza: el Juvenil A i el Juvenil B, que de retruc veurà com la seva excel·lent campanya a Nacional haurà valgut la pena.
Un dinar de campions! Passaven els minuts però l'alegria no baixava d'intensitat. En aquesta ocasió, tovallons a mà alçada i més càntics de l'Europa. Saddick fins i tot s'ajudava del megàfon d'Isaac Nieto, l'aficionat número 1.
Els tres de Sabadell. D'esquerra a dreta: Molina, Víctor i David. Una foto pel record de tres dels jugadors d'una encomiable plantilla que no li ha perdut la cara en cap moment a la categoria i ha fet pinya al tram final.
Un brindis pel Juvenil A. El president del club, Guillaume de Bode, aixeca la seva copa enmig del dinar de celebració de la permanència que va tenir lloc a la mateixa ciutat.
Arribada a Gràcia i rebuda de l'afició. Poc s'esperaven alguns dels expedicionaris graciencs l'escalfor que rebrien en posar els peus sobre territori gracienc. La festa va seguir en plena nit davant el Nou Sardenya.
Fran i Golobart canten una de les clàssiques cançons de les penyes europeistes a peu d'autocar. El gol de 'Golo', al minut 94 davant el Cornellà a la penúltima jornada, també passarà a la història.
EUROPA TV: REBUDA AL NOU SARDENYA
Crònica del Zaragoza - Europa
Vídeo de la celebració sobre la gespa Vídeo de l'arribada al Nou Sardenya Així es presentava el partit
(C) 2008 · ceeuropa.cat
