Entrevista amb el nou tècnic de l'equip
Jesús Angoy serà el proper entrenador del Juvenil A de l'Europa. La periodista Isabel Ocaña ens apropa les opinions del tècnic de cara al futur que li espera al màxim exponent de la base gracienca i els objectius que visualitza actualment. L'exfubolista fa un repàs a la seva carrera esportiva tan al món del futbol com del futbol americà.
>> Una entrevista d'Isabel Ocaña
Jesús Mariano Angoy és el seu nom complert. Molts el coneixen per haver estat porter del primer equip del FC Barcelona, d’altres, en canvi, per la seva relació familiar amb qui fou entrenador d’aquest equip, Johan Cruyff. Potser hi haurà alguns que el recordin com una gran estrella d'un esport minoritari, el futbol americà. Però també hi ha d’altres, els jugadors del Juvenil B de l’Europa, que veuen en Angoy el seu entrenador. Des de fa ja un parell de setmanes, ens trobem davant del nou tècnic que ha de mirar d’abastir de joves jugadors el Primer Equip de l’Europa. L’entrevista amb Angoy transcorre a un dels gols del Nou Sardenya. Per evitar rebombori, ens quedem a la zona del camp més silenciosa, ja que s’entrenen a la gespa els nois del club. En meitat de l’entrevista ens interrompen dos petits futbolistes del club gracienc que s’apropen per demanar-li un autògraf. Durant la quasi mitja hora de conversa, mirem de repassar amb ell tota la seva trajectòria professional en el món de l’esport, per saber com arriba a l’Europa, i com se sent dins del club.
Aquest canvi del Juvenil B a l’A què suposa de cara al club?
Imagino que si ells han apostat és perquè confien, perquè creuen que podem fer un bon paper i podem aportar alguna cosa que ells volen. Per part meva és il·lusionant, m’ha encantat la idea, i estic molt disposat a crear un equip amb ambició, amb ganes de jugar i guanyar cada dia, i de competir sempre al 100%. Després, ja veurem com surten les coses. Ara per ara, ja hem començat a entrenar, estem captant jugadors i configurant la plantilla del Juvenil A de cara a la temporada vinent.
Suposa una major responsabilitat dirigir la plantilla d’on poden sortir jugadors pel Primer Equip?
Jo crec que la gran responsabilitat és aquesta. L’objectiu que jo m’imposo és que aquest equip jugui a futbol, que faci les coses com jo crec que s’han de fer, de cara a que el jugador millori i evolucioni tècnica i tàcticament, i a partir d‘aquí poden arribar els bons resultats, i també l’objectiu final, que seria que el Primer Equip pugui tenir accés a alguns jugadors que acabin i tinguin la prioritat de poder captar-los. Si les coses es fan bé, a més, poden arribar objectius com ara l’ascens.
Com ha anat la temporada amb el Juvenil B?
Ha estat molt bona, jo estic molt content. La veritat és que al principi ens va costar molt, potser entendre el concepte i la filosofia del que jo volia amb els nois. La primera volta va ser més o menys regular, o fins i tot fluixa, de 15 partits vam perdre em sembla que set, i molts d’aquests a casa, és a dir que les coses no anaven com volíem. Al final de la primera volta es va començar a remuntar, a captar la idea, i la segona volta per mi ha estat espectacular. Diria que han estat 13 victòries en els darrers 17 partits. L’evolució de l’equip ha estat molt bona, i també imagino que és això el que ha fet que el club hagi apostat per aquest projecte que a mi em fa tanta il·lusió.
Quan fa que ets entrenador a l’Europa?
Aquesta ha estat la meva primera temporada. Abans estava com a entrenador de porters del Futbol Base, farà dos anys. Posteriorment, em van proposar agafar el Juvenil B. Era un projecte, una idea nova, una il·lusió, que va sortir molt bé, i ara comença un nou projecte amb la mateixa il·lusió, o fins i tot més.
Posats a entrenar, per què el club escollit ha estat l’Europa? Té alguna cosa a veure amb el 'pas fugaç' com a porter del club gracienc?
Bé, ha estat una mica tot. El meu fill va estar jugant aquí durant molts anys. És un club molt familiar, on els entrenadors i tot l’entorn són gent molt agradable, gent que t’ajuda, estan en tot. Després de conèixer el club com a pare, em van proposar la possibilitat fins i tot de jugar el final d’una temporada amb el Primer Equip. La veritat és que aleshores ja feia molt que havia deixat el futbol, ho vaig intentar però em vaig adonar que la situació no era real. Tot i així vaig establir molt bona relació amb el president, els entrenadors i els coordinadors. Va ser una acumulació de coses a partir de les quals se m’ha donat la possibilitat i jo estic encantadíssim.
Com es viu el futbol quan vas d’un Barça a un Europa?
El que passa és que els conceptes bàsics són els mateixos. La diferència està en l’entorn i en el que arriba a moure un equip com el Barça comparat a un equip que juga en una categoria regular, com podria ser la Tercera Divisió. Però en definitiva els conceptes són els mateixos, i a nivell de base els conceptes són que els nois evolucionin, que millorin dia a dia, que es treballi amb ells, i crec que amb les seves virtuts i les seves limitacions es poden aconseguir objectius importants.
Pel que fa al primer equip de l’Europa, acostumes a veure els partits?
Sí, molts diumenges els he anat a veure. A més, amb Pedro Dólera, l’entrenador, tinc molt bona relació, de fet crec que està fent una tasca increïble. Llàstima que aquesta temporada s’ha escapat la promoció. Jo pensava que ho aconseguirien, però en el món del futbol mai se sap.
Tot i que no s’hagi aconseguit arribar a la promoció, l’ambient que es respira és de que ha estat una bona temporada.
Sí, i tant! Es que ha estat molt bona!. Per mi era clar que l’Europa podia entrar en la promoció, però com deia el futbol té aquestes coses. Per exemple, és probable que la lesió de Cebri hagi afectat als resultats. Però són coses que passen, les circumstàncies en el futbol són així, i pots no obtenir ni el rendiment ni el premi que potser mereixies.
Quin ambient s’ha respirat dins del club amb la bona feina del Primer Equip?
Diria que el club està content amb l’aposta que ha fet des de fa dos anys. Dólera ha renovat i hi ha un projecte de futur important, i crec que aquesta és la major alegria que poden tenir els socis i els aficionats de l’Europa ara mateix. L’entrenador està fent un gran treball i esperem que pugui assolir el gran objectiu, arribar a jugar la promoció per aconseguir l’ascens. Sabem, però, que això no és fàcil. El futbol és competitiu cada dia, i per tant, és difícil poder guanyar tots els partits. Però jo apostaria perquè aquest equip millorarà cada any.
Pel que fa a l’Angoy esportista, potser la gent et coneix sobretot per la teva etapa al primer equip del Barça, però segurament el teu gran èxit esportiu va ser com a jugador de futbol americà.
Sí, hi ha hagut de tot. En la retina em queden els meus últims anys en el món de l’esport, i en el meu cas coincideix amb quan vaig prendre la decisió de jugar a futbol americà. Vaig rebre la proposta, una proposta arriscada, que igualment vaig acceptar. I va sortir molt bé, i de fet, moltíssima gent s’enrecorda d’això. D’altra banda, en la meva època al Barcelona, vulguis o no, a causa del meu vincle familiar amb Johann Cruyff, es van generar moltes especulacions, que no anaven ni en el meu benefici, ni tampoc ajudaven al club. En canvi, estant als Barcelona Dragons et valoraven més pel que podies fer o havies fet. La premsa en aquest cas no tenia tant de joc per especular i afectar l’entorn.
En tot cas, la bona feina als Barcelona Dragons et va portar a rebre una oferta des dels Estats Units per jugar a futbol americà.
Sí! Vaig arribar a fer la pretemporada a Denver, amb els Broncos. Va anar molt bé i em van proposar que em quedés. Però jo en aquell moment havia deixat l’esport, i estava vinculant i establint la meva feina a Barcelona. Aquesta decisió sempre m’ha fet pensar i m’ha quedat una espineta clavada, que em fa preguntar-me què hagués passat si m’hagués quedat allà. Però vaja, hi ha vegades en la vida en què s’han de prendre decisions i en aquell moment crec que vaig prendre la decisió correcta i no me’n penedeixo de res. Sí que és cert que sempre em pregunto què hagués pogut aconseguir en el món del futbol americà.
Com va ser l’experiència de viure una pretemporada a Denver?
Per mi vas ser molt maco i molt divertit, ho vaig passar molt bé estant allà. Vaig aprendre la mentalitat i el concepte americà en l’àmbit de l’esport, amb la seva forma de treballar. Estan molt units i jo crec que tenen una mentalitat molt diferent a la nostra, que ajuda molt a evolucionar i créixer. Tota la meva època en el futbol americà la recordaré com una experiència molt maca.
Abans de fer el canvi d’un esport a l’altre, ja havies jugat a futbol americà?
No. Havia fet zapping algun cop mirant la televisió, però ho veia dos minuts, no entenia res i canviava de canal. És un esport que a nivell de base no té moltes arrels, però un cop l’entens és espectacular i molt maco. Té l’encant especial de que els partits fins el darrer moment estan oberts, sempre hi ha partit i pot passar qualsevol cosa que alteri el marcador, cosa que ho fa molt atractiu. Suposo, però, que per la nostra mentalitat és un esport molt lent, amb massa aturades i la gent no l’entén.
Tornant al futbol, ens preguntem si havent jugat al Barça, ets aficionat de l’equip.
Sí, com a sentiment la veritat és que sí sóc del Barça.
En aquest cas, com vius els èxits de qui fou company teu, Guardiola?
La veritat és que és un crack! Recordo quan estàvem al amateur i al segon equip, i aleshores molts no el valoraven com el jugador que era, amb la qualitat que tenia. No obstant, finalment es va imposar la qualitat i la tècnica que tenia, que són les característiques per les quals s’hauria d’apostar en el món de l’esport. Per mi el que està fent ara Guardiola com a entrenador és una alegria immensa. Ho és per molts motius, perquè és un noi d’aquí de la casa, perquè és de Catalunya, un noi que ha arriscat pel futbol base. És una persona molt intel·ligent, que ha fet evolucionar un sistema tàctic que aquest club ja tenia implantat, però que ell ha millorat en tots els aspectes, tant defensiva com ofensivament. És molt gran. El dia en què marxi serà una llàstima, perquè perdrem un signe d’identitat molt important.
Ara que tu et dediques a entrenar, què et queda de l’esport en actiu?
Mai deixes de fer esport. En el meu cas, amb el Barcelona, tenim l’equip dels veterans, amb el que cada dues setmanes fem partits de costellada per aquí per la zona. I ara tenim un projecte de futbol indoor, estem disputant una competició a nivell espanyol, i a finals de setmana haurem d’anar a Mallorca per jugar les semifinals. És molt competitiu i és la forma d’estar vinculat a l’esport en actiu i de fer esport a diari per mantenir-te en forma i sentir-te en un estat més saludable.
_________________________
El Ziga-Zaga de Jesús Angoy
_________________________
Un equip, si no fossin ni Europa ni Barça:
El Logroñés. Va ser l’equip que em va donar l’oportunitat de donar-me a conèixer i de debutar a Primera Divisió. És un club on em van tractar molt bé i a mi em va venir de meravella.
Un entrenador:
Johan Cruyff. L’escullo per tot el que ell pot aportar. Té una saviesa increïble i uns conceptes que van una mica més enllà del que normalment tu pots veure. Quan veus un partit o un entrenament amb ell i estàs fent un exercici, ell sempre veu més enllà, i és per això que sempre pot donar una millora al que tu ja fas, afegint dos conceptes bàsics o dos moviments estratègics.
Un jugador:
Romario. Vaig coincidir amb ell i sempre se’m quedarà gravat. Era una gran persona, i com a futbolista, com a qualitat futbolista, davanter centre i finalitzador, matador i golejador, diria que no he tornat a veure a cap jugador amb la facilitat amb la que ell finalitzava les jugades. Era com veure dibuixos animats, per ell era divertir-se i tot el que era complicat ho feia molt fàcil.
Una posició, que no sigui porter:
Davanter. Quan era petit i jugava de jugador ho feia de davanter, i ara amb els veterans també. Per què? Et dóna una sensació de diversió, et dóna l’opció de marcar gols, quan en el meu cas sempre els he rebut. És el canvi. De rebre passes a marcar-los.
Un esportista:
Com a esportista que pot ajudar en la vida escolliria Guardiola. És bona persona, utilitza bé els valors, i ha ajudat molt en l’evolució del futbol en aquests darrers tres anys. Crec que ha fet més del que sembla. A dia d’avui el Barcelona és l’enveja en el món del futbol a nivell mundial, i a tots els clubs els hi encantaria tenir una còpia del fantàstic futbol que ells practiquen. Per mi Guardiola és una persona íntegra que pot aportar moltíssim.
