Entrevista al tècnic del Femení A
El Femení A de l'Europa ha canviat de tècnic enguany a mitja temporada, mantenint encara avui l'objectiu -gens senzill- de salvar la categoria a la Segona Divisió. El coordinador Fredi Martín ha saltat de la llibreta a la banqueta per fer-se càrrec de l'equip més destacat de la casa en futbol femení. La periodista Isabel Ocaña l'ha entrevistat per L'Escapvlat.
>> Una entrevista d'Isabel Ocaña
Fredi Martín és un dels coordinadors de base de l’Europa i, alhora, tot i que de forma transitòria, l’entrenador del Femení A, que va viure un canvi de tècnic abans d’acabar el 2011. Martín ens explica com ha assumit aquest nou rol dins del club, com el combina amb l’antic, i com veu i dirigeix un equip que contra pronòstic es troba en la part baixa de la classificació. Ens trobem amb un entrenador convençut de les possibilitats de l’equip.
En quin punt es troba el Femení i tu com entrenador?
Encara ens estem coneixent, elles a mi com entrenador i a la inversa. Però la predisposició sembla bona i a nivell psicològic sabem on podem arribar, però encara no hem descobert fins on arribarem. Quan s’ho comencin a creure del tot tirarem endavant.
Al primer partit vas perdre per 6-0. Què vas pensar?
Feina. Feina. L’únic que passa pel meu cap és feina. Si la feina després no dóna els resultats, almenys ho haurem intentat. Però això ho vaig pensar després del primer partit i després del segon, que vam guanyar. La gent em felicitava perquè havíem guanyat l’Espanyol, però eren les mateixes que havien perdut 6 a 0, només que amb una setmana més d’entrenament.
Pel que fa a la part psicològica, el canvi d’entrenador no és ja un toc d’atenció?
Sí! I tant! Ja no són nenes. És gent adulta que conviu amb un entrenador, que els hi dóna la seva confiança, i algunes d’elles tenien molt bona relació amb l’anterior tècnic, en Siscu. Quan vaig entrar al vestuari després de la notícia algunes estaven desfetes. És difícil. I sí, s’han posat les piles, però depèn de cadascuna saber fins on poden arribar.
Com vas anar a parar al futbol femení des de l’aspecte d’entrenador?
Jo estava a l’Escola de Futbol Base de Montjuïc, entrenant un equip de nois, i allà veia entrenar un equip femení. El seu entrenador va plegar i casualment me’l vaig quedar jo.
A dia d’avui, tot i que portis el Femení A, no has deixat de ser coordinador.
No, i això implica moltes hores més de feina. Combinar-ho no és el millor. Coordino quatre equips alevins i tres infantils i a més he d’entrenar i anar als partits del femení. No ajuda a poder estar al 100% en tot. També he de dir que a mi el que m’agrada és entrenar, trepitjar el camp i seguir el dia a dia d’un equip. Però aquesta és una funció que hem d’assumir els coordinadors, i és que quan un equip no va bé hem d’estar allà, o bé recolzant-lo, o bé substituint l’entrenador.
I com vas arribar a assumir la coordinació?
Durant l’última temporada amb el Femení B, en què vam buscar nou entrenador i jo vaig passar al Juvenil D, va començar la meva trajectòria amb el futbol de base. A la temporada següent va ser quan vaig agafar la coordinació.
I d’aquella etapa amb l’Europa B quin record tens?
Molt bo. El primer any vam fer un equip molt jove i molt bo. En el segon any crec que vaig cometre l’error de fitxar massa i donar molt poca continuïtat. Potser les que anaven a continuar es van relaxar molt, començava la pretemporada i s’incorporaven tres o quatre setmanes més tard i no ho podia tolerar. Tot i així vam començar molt bé, sent líders les cinc o sis primeres jornades. Però després es va produir un canvi de dinàmica i em va sorgir l’oportunitat d’entrenar el Juvenil D.
La teva idea és continuar amb el grup la temporada vinent o tot dependrà de com vagi fins a final de lliga?
No, la meva idea és acabar la temporada. Fins i tot, si l’entrenador o entrenadora que hagués de venir per la temporada vinent cregués convenient agafar ara l’equip, jo el recolzaria i podria estar allà ocupant un altre paper. La meva idea és continuar amb la coordinació.
