La futbolista amb més partits de la història
Vanessa Obis, futbolísticament coneguda ‘Vane’, és la jugadora del Femení A escapulat que porta més temporades al nostre club; concretament, aquesta és la novena en què vesteix d'escapulada. Va arribar molt jove i ha estat sempre titular indiscutible amb tots els entrenadors de l'equip. Ara, als 24 anys, és ja, amb diferència, la jugadora que més partits ha jugat amb l’Europa femení.
A L’Escapvlat del mes de gener figura una entrevista per conèixer-la una mica més a fons. La reproduim sencera en aquest article dins la pàgina web oficial del club.
Quan i com va ser el teu fitxatge per l’Europa?
Vaig arribar a l’Europa al maig del 2004, un cop finalitzada la temporada, procedent del Badalona. Aquell any l’Europa i el Badalona compartien categoria, el que va suposar que ens enfrontéssim en lliga. D’aquesta manera és com em van conèixer, i a l’acabar la temporada es van posar en contacte amb mi. El fet que aquell any l’Europa acabés pujant de categoria va fer que no m’ho pensés, ja que em feia molta il·lusió jugar a Nacional. Vaig començar entrenant amb el B, però passat l’estiu vaig començar la pretemporada amb el primer equip, on debutaria en la 2004-2005.
Com et definiries tu mateixa com a jugadora?
Crec que com a jugadora sóc un reflex de com sóc jo dia a dia. Sóc constant i treballadora. També sóc molt respectuosa amb l’equip, les companyes i els entrenadors. Considero que tinc molt caràcter, tot i que amb el temps l’he après a controlar. M’agrada agafar responsabilitat i participar al màxim, per això m’agrada jugar de migcentre. Des de sempre he sabut que la velocitat no és el meu fort, per això he explotat altres recursos com jugar al toc o el xut.
En aquests nou anys, deus haver viscut moltes experiències, quin és el teu millor record en el club?
Després de tants anys és difícil quedar-te només amb un record. De fet, no crec que hi hagi un millor que un altre. Al llarg d’una temporada et passen moltes coses i de molt bones que mereixen ser recordades; entrenaments que te’ls passes rient, partits contra rivals que t’agraden jugar, partits que t’esforces i obtens recompensa, d’altres que no acaben com voldries però no importa perquè saps que has fet el que has pogut... I sobretot, les companyes i amigues que coneixes i amb qui comparteixes equip dia a dia, sense les quals res seria el mateix. Tot això fa que any rere any decideixi continuar, dedicant una part del meu temps a jugar a futbol, però també a viure experiències que em fan riure, gaudir i sentir-me bé amb el que faig.
I el pitjor?
Esportivament, el pitjor record que tinc és l’any passat amb el descens. Tot i que són coses que passen a ningú li agrada acabar així la temporada. Semblava com si tot l’esforç i totes les hores dedicades no servissin de res. No obstant, i vist ara amb perspectiva, no em sembla tan dolent per tot el que he pogut aprendre d’aquesta experiència. A nivell personal, una lesió d’espatlla que em va obligar a operar-me el tinc marcat com un dels moment més durs. Sobretot perquè una lesió no només t’afecta a nivell esportiu: al dia següent t’has de llevar per anar a treballar o estudiar, sembla com si perdessis la llibertat i haguessis de dependre de tothom. Una lesió pot arribar a ser molt dura i incapacitant per un esportista.
Aquest any l’equip té un objectiu clar, l’ascens, i sembla que aneu pel bon camí...
Sí, de moment anem pel camí que volem, i esperem que així continuï. Tenim un equip molt equilibrat i competitiu capaç de guanyar a qualsevol equip d’aquesta lliga. A més, l’equip està molt unit i sap què vol. Això està sent el més important, que totes tenim molt clar on volem arribar i farem el que faci falta per arribar-hi. Crec que la frase “quan saps on vas, tot vent et sembla favorable” s’adequa al que vull dir exactament.
Què fa la Vane a part del futbol? Hobbies? Feina? Estudis?
Faig una mica de tot. De dilluns a divendres intento seguir una rutina; pels matins treballo i per la tarda em segueixo formant com a psicòloga, aquest any fent un màster de coaching. Per les nits entre setmana, si no estic entrenant, normalment faig coses tranquil•les com llegir, anar a sopar amb les amigues o anar al cinema. Ara bé, quan arriba el cap de setmana intento fer el major nombre de coses gratificants. La veritat és que sóc bastant activa i m’agrada fer excursions, anar a passejar o fer altres esports com jugar a bitlles.
Sabem que ets psicòloga, t’agrada el món de la psicologia esportiva? T’agradaria dedicar-t’hi?
Sí, tot el que estigui relacionat amb la psicologia m’agrada, tot i que he de reconèixer que no m’he especialitzat en aquesta àrea. Això vol dir que probablement desconegui o se m’escapin temes concrets relacionats amb l’esport. La veritat és que fins fa poc no m’havia plantejat dedicar-me al món de la psicologia esportiva, i probablement tampoc em dedicaria totalment a això, però si que m’agradaria provar ja que considero que és molt útil i necessari, i personalment uniria dues de les meves passions: psicologia i esport.
Creus que es valora el tema de la psicologia en un futbol amateur com el vostre?
Es valora en el sentit que es té present, però després no s’aplica. Els entrenadors han après o han escoltat que per un elevat rendiment és important el factor psicològic, per això parlen de dinàmiques d’equip, de motivació, d’estar concentrat i relaxat... Ara bé, cap entrenador t’ensenya a relaxar-te o concentrar-te.Motiven a l’equip, però no individualment. Et demanen que confiïs en tu i que facis el que saps fer, però no et diuen com. Les instruccions es recorden, però no es segueixen, ja que et diuen què fer, però no com. I aquí està el principal problema. Sovint necessiten recursos.
Finalment, un desig esportiu per aquest 2013?
L’ascens.
