Presentació del Futbol Base 11/12
Bon dia a tothom, Nois i noies, pares i mares, cos tècnic, junta directiva, regidora de Gràcia. Amics tots del futbol. I de l’Europa. En primer lloc deixeu que mostri el meu agraïment a la junta directiva de l’Europa per haver-me demanat que us dirigís aquestes paraules. Us explico perquè. Sóc d’una família gracienca de sempre que el 1939 va perdre la guerra i que va haver d’enfilar el camí de l’exili. Quan el meu avi va tornar a Catalunya, molts anys més tard, va formar part de la directiva de l’Europa. Eren els foscos anys cinquanta i seixanta del segle passat. Per això l’Europa ha estat de sempre el club de casa meva. En certa manera amb aquestes paraules que dic avui sento que el meu avi estaria molt content i orgullós de sentir-les. Passat i present cara a cara.
Entendreu que no invento ni descobreixo res, malauradament, si us dic que estem passant per una crisi molt profunda que és ben visible a cada racó de la societat. Cada dia ens costa més a tots, famílies i associacions, de quadrar els nostres números. Ens passa a nosaltres i també a molts altres països. Haurem d'acceptar que alguna cosa, uns més que els altres (certament uns més que els altres), hem fet malament. I ara ens tocarà de trobar la manera de sortir-ne. Encara que ens costi. Però també estem vivint una altra crisi. Una crisi diferent, potser menys angoixant en el dia a dia però que, de ben segur, deixarà empremta en el nostre futur immediat: una crisi de valors. I ambdues, l’econòmica i la de valors es toquen.
Estem en un moment de canvis molt més profunds del que ens semblen. Perquè encara no som capaços de veure’ls en tota la seva magnitud. És com si fóssim dintre d’una peixera i no poguéssim veure prou bé què ens està passant. És en aquest escenari tan complicat que haurem de saber canviar moltes de les coses que hem tingut per segures els darrers anys. I als més joves us ha de costar menys aquest canvi. Això és molt important per assegurar el futur. Haurem d'aprendre a trobar elements que ens ajudin, no solament a passar-ho bé (i en això el futbol ha estat el millor invent de la història de la humanitat, com sabem tots), sinó també a lligar complicitats en l'esforç, el sacrifici, la recerca de l’excel·lència, el treball d'equip per assolir els objectius. Objectius que també hauran canviat. En resum: el treball col·lectiu que busqui la suma i no la resta. Uns objectius que no sempre passaran per guanyar. Es pot guanyar perdent. Però, això sí, sense deixar de ser fidels a una idea que ens faci forts i que ens arreli amb força.
La societat del futur, aquella que estem construint sense adonar-nos-en encara del tot, serà diferent, segur. Però haurà de ser millor. I per això ens caldran idees on abans només veiem diners. Avui, amb tots els problemes que ens atrapen, el dia a dia és molt important atesa la incertesa que ens envolta i ens atenalla. Però no es tracta d’anar fent un penós "qui dia passa any empeny". No. Hem de ser exigents en cada moment i saber gaudir-lo encara que els mitjans materials amb que podem comptar siguin més escassos que fa uns anys. Torno a apel·lar a la immensa força que té l'esport en general, i el futbol molt especialment, per donar-nos aquests bons moments. La vida ha de ser això, també. Esforç, estudi, treball, jugar a futbol. Guanyar o perdre. Els pares i mares venir a veure-us. I vosaltres entrenar i preparar-vos fort per demà quan el futbol ja només el pugueu mirar per la televisió o acompanyant els vostres fills aquí mateix. La vida, que va passant.
Ens deia fa poc en Guardiola que ens havíem de llevar molt, molt, molt d'hora i no ens havíem de queixar mai. Paraula de Pep. Però després de llevar-nos bé que haurem de fer moltes coses. I fer-les bé. Molt bé. Sumant. I què hi té a veure el futbol base de l'Europa en tot això, preguntareu. Doncs molt. En primer lloc perquè una entitat que fa 104 anys que és entre nosaltres s’ha ben guanyat el dret de dir-hi la seva. Pensem per un moment quantes generacions i quants esdeveniments ha vist passar. La perspectiva que dóna el pas del temps el situa en una talaia privilegiada. i també perquè des de fa uns quants anys que l'Europa s'ha volgut constituir com un mitjà de transmissió de valors, no com una mera fàbrica de jugadors. Ara que s'ha acabat l'abundància que potser propiciava la mediocritat, emergeix l'austeritat que premiarà el millor. En el xut, en el regat, en el centre, en l'aturada...però també en el grup.
Toca, doncs, començar un curs nou. Amb la il·lusió de sempre i amb la responsabilitat, de tots, de fer-ho millor que mai perquè la societat ens demana afinar més que mai. i si a sobre guanyem, millor que millor. Visca Gràcia i visca l'Europa!
Joan Lafarga
