>>> Un article de David Bley
Primera victòria de la temporada
Tenim tendència a treure pit quan les coses van bé. Tenim tendència a parlar d'equips que sempre funcionen. Tenim tendència a recrear-nos en la comoditat dels bons resultats. Però el futbol té moltes cares, no sempre positives. El Cadet B, finalment, ha tingut premi, el que tant ha buscat al llarg de la present temporada.
És clar que a tothom li agrada guanyar, és evident que tots volem competir i emportar-nos els tres punts cap a casa. És cert que no hi ha res com llevar-se l’endemà d’un partit i veure com el teu equip puja en la classificació. I també és ben veritat que perdre fa molt de mal. La victòria engrandeix l’equip. El triomf crea unes expectatives que després s’han de constatar i s’han de demostrar, però també atorga una estabilitat i una confiança que permet treballar en un clima més distès.
La derrota, en canvi, empetiteix els equips. Arrenca la confiança de la plantilla i crea una inestabilitat que es converteix en el pitjor rival possible. Tot i que és en la derrota quan un es planteja més coses, i és que els dubtes i la millora fan repensar-se els mètodes d’entrenament, les dinàmiques de treball i fins i tot posen en alerta la gestió de l’equip. Però són aquests plantejaments fruït de la insatisfacció de no aconseguir els resultats els que ens porten a la superació individual i col·lectiva. És en el desencert on més es millora, on el canvi i l’exigència són imperatius d’obligat compliment.
Aquest passat diumenge el Cadet B va guanyar el seu primer partit de la lliga. Per fi va aconseguir tres punts. Jugadors, cos tècnic i afició van recordar el que és celebrar una victòria. És en aquests moments quan més aprens a assaborir el plaer de marcar un gol o la satisfacció d’obtenir una victòria i d’assolir uns objectius. I és que, probablement, l'avantatge de la derrota és que aprens a valorar tot allò que has aconseguit. La llum torna a veure’s al fons del túnel. Sovint diem que el futbol són etapes, que són cicles. Doncs bé, crec que ens hem de deixar de fantasejar tant i treballar a curt termini perquè dissabte, quan l’àrbitre xiuli, puguem alçar els braços i sentir que ens deixat l’ànima en el partit. Que hem lluitat fins el final pels companys que tinc al costat i per nosaltres mateixos.
Ja serà a final de temporada quan tocarà fer les valoracions i posar nota, però aquest Cadet B no es pot rendir ni tirar la tovallola. Té molt de mèrit seguir remant i continuar al peu del canó quan les coses no funcionen. Com a jugador, la solució fàcil és abandonar. Però el repte és lluitar fins el final. Queden 13 jornades per seguir competint fins el final, per tornar a reviure aquesta sensació de gratitud, per tornar a superar-se i per seguir creixent com a grup i com a equip. No cal perdre cap oportunitat de gaudir del futbol, i sobretot no oblidar el que se sent amb la pilota als peus. Sort i endavant!
