Una vida dedicada a sentir uns colors
La tribuna del Nou Sardenya trobarà a faltar la presència d'una de les sòcies amb més energia del club. Pionera per les aficionades del seu gènere, Maria Cinta López deixa un record molt entranyable de passió per uns colors, de caràcter i geni, embolicats amb molta humanitat. La seva facilitat per guanyar-se el cor dels aficionats era totalment innegable.
Hi havia dues coses que estimava la popular senyora Cinta per sobre de tot: la seva gent i l'Europa. I dues coses que sempre deia simpàticament que no podia ni veure: el Barça i els àrbitres. La passió pel club del blau escapulari li venia de moltes dècades enrere, inculcada pel seu marit. En un país de mentalitat masclista durant moltes generacions, la seva presència a l'estadi era un fet poc habitual temps enrere i un exemple per les generacions actuals, més acostumades a una normalitat necessària.
Des de la seva cadira de la tribuna del Nou Sardenya, la senyora Cinta no només criticava els àrbitres o animava l'Europa, sinó que guanyava amics i europeistes al seu voltant. Fidel a la causa escapulada, el recinte esportiu gracienc no era l'únic que comptava amb la seva presència, donat que durant molts i molts anys també va viatjar per veure l'equip, fins i tot en promocions d'ascens.
A nivell de visibilitat social, Maria Cinta López Aguilera (7 de setembre del 1917 - 14 de novembre del 2012) va tenir tres moments destacats de la vida recent, encarregant-se d'acompanyar al president del club en l'entrega de dos trofeus Vila de Gràcia. El primer, l'estiu de l'any del Centenari, el 2007, contra el Barcelona B de Pep Guardiola. El darrer, aquest passat agost, contra l'Espanyol B -foto inferior- on el capità de la plantilla blanc-i-blava va decidir entregar en propietat el trofeu a la sòcia més antiga del club, en una decisió sense precedent i que va comptar amb el vist-i-plau del president espanyolista Ramon Condal.
Enmig d'aquestes cites, pes específic durant el centenari protagonitzant bona part de la pel·lícula documental dels cent anys de la història del club dirigida pel també europeista Carles Balagué. De fet, la imatge de la senyora Cinta és la darrera del film, amb unes paraules emotives i sentides.
Darrer acte de la senyora Cinta al Nou Sardenya, el 15 d'agost d'enguany
