"Un capità ha de transmetre valors"
El Diari Ara va dedicar la contraportada del seu exemplar d'ahir dimarts a la figura de l'excapità europeista Àlex Delmàs, retirat aquest estiu després de set temporades a l'Europa. L'entrevista ocupa un lloc preferent i a la vegada insòlit per un futbolista amateur en un diari d'informació general, fet que posa més de manifest el pes que ha significat Delmàs.
El periodista esportiu Albert Solé parla amb el mite escapulat en una entrevista que ocupa tota la darrera pàgina del diari del dimarts 27 d'agost. Tot seguit us deixem amb part del contingut íntegre d'aquesta pàgina del rotatiu.
Delmàs al Diari Ara
Aquest estiu ha penjat les botes i ha rebut honors que pocs jugadors de la seva categoria reben. Àlex Delmàs (5 de juny del 1978, la Roca del Vallès) és l'exemple del futbolista modest que dignifica el que s'acostuma a anomenar futbol català , aquell que surt poc a la televisió però mou milers de persones cada cap de setmana.
Delmàs, en la foto que apareix a la contraportada de l'Ara
Què té el barri de Gràcia i el seu club de futbol?
L'Europa és un club que enganxa, màgic, que té una massa social més gran del que és habitual en la seva categoria. Li passa una mica com al Sabadell, que els seus aficionats tenen el tarannà d'un club de Primera Divisió. I, a més, l'Europa és l'equip de la Vila de Gràcia, que va ser l'última vila a annexionar-se a Barcelona, i allà la gent té un sentiment de poble independent. D'altra banda, és un dels pocs clubs en què els socis més veterans, però també els més joves, que ho han rebut com una mena d'herència familiar, només són de l'Europa i prou, ni del Barça ni del Madrid.
Abans a tot arreu era així.
Sí, i s'ha perdut. Quan jo era petit, anava al camp del Granollers i estava ple, quan vaig començar a jugar a futbol havia baixat una mica, però encara hi havia molts aficionats, però ara vas pels camps i la majoria estan buits. I a l'Europa ens podem considerar molt afortunats perquè com a mínim mil persones les tenim sempre.
Com ha de ser el capità d'un equip de futbol amateur?
Ha de transmetre els valors del club on és, ha de ser un exemple, ha de marcar les línies i, sobretot, ha de ser honest i que fer que el vestidor també ho sigui. Els futbolistes hem de tenir clar que som uns privilegiats, que ens paguen per fer el que ens agrada, que és jugar a futbol.
Molt pocs jugadors de futbol amateur tenen l'honor de fer una roda de premsa de comiat i que se'ls faci un partit d'homenatge com el que et van fer el 15 d'agost.
Sí, he tingut molta sort i ho sé. Des del primer dia m'he sentit molt estimat a l'Europa i al barri de Gràcia, i les mostres d'estima fins i tot han sigut excessives, des del meu punt de vista. Quan va néixer el meu fill vaig rebre un munt de regals! I el setmanari L'Independent de Gràcia va proposar una iniciativa popular sobre qui havia de ser el pregoner de les Festes, i vaig guanyar jo!
¿El futbol amateur estarà tocat de mort si la Seguretat Social obliga a cotitzar fins i tot l'entrenador de l'equip benjamí que cobra 200 euros al mes?
Els clubs ja estan tocats per la crisi, i això pot acabar d'enfonsar-los. Trobo que el que volen fer no té sentit. És un error gravar la feina semivoluntària que fa una funció social. S'hauria de promoure i no penalitzar.
La contraporada del Diari Ara del dimarts 27 d'agost
