Referent escapulat i tot un mite europeista
Entre les baixes de cara a la temporada 09/10, una d'elles serà eternament recordada: el capità Fernando Núñez. Format a la casa, és l'únic futbolista del club amb dos títols oficials nacionals. Convertit ja en història viva del club, ha concedit la darrera entrevista a ceeuropa.cat per compartir les seves impressions i records amb l'afició.
Fernando Núñez Lázaro, nascut el 28 de juny de 1978, format a la pedrera escapulada i bicampió de la Copa Catalunya amb el CE Europa és, encara en actiu, un mite vivent de l'europeisme. De la centenària història del club és dels pocs privilegiats que pot lluir un parell de títols en forma de copes a la seva vitrina amb el blau escapulari al damunt. Després de 12 anys a la casa (sis en etapa de base i sis al Primer Equip) un dels capitans del Centenari tanca una de les seves etapes gracienques. La web oficial del club, en una entrevista exclusiva, obre el seu portal per recollir la veu del jugador actualment més estimat per l'afició.
La primera pregunta és obligada. T'esperaves sortir del club aquest estiu?
No, no m'ho esperava. No recordo cap club on el capità, després de molts i molts anys, sortís d'aquesta forma tan extranya del seu club.
De quina forma?
L'aficionat sempre ha tingut clara aquesta predisposició i conducta de servei a l'Europa...
Sí però volia deixar-ho clar. La decisió és simplement esportiva. La meva intenció era seguir, donat que crec que sempre he donat un bon rendiment, encara que en algunes jornades m'hagi lesionat. No obstant, no crec que això hagi estat cap impediment.
Marxes amb una sensació amarga?
Sí. Primer perquè a la meva segona etapa al club esperava jugar algun PlayOff. La segona perquè tot i que ja he sortit més vegades d'altres clubs per marxar, no m'esperava fer-ho així de l'Europa després d'haver ajudat tant fins i tot en aspectes no esportius.
Tens intenció de tornar algun dia? Encara en actiu o en una altra tasca?
I tant que sí!. L'Europa és el meu club de tota la vida. Deixo socis, empleats, amics, companys com Lucas o Delmàs... jo espero tornar algun dia. Si es dóna un canvi potser ho faria encara com a jugador, donat que crec que em queden uns quants anyets.
Quins records t'emportes d'aquesta última etapa?
Molts!. Sobretot perquè sempre m'he sentit molt estimat. No crec que pugui agraïr mai el suport de les nostres penyes. També l'estima del personal i l'staff de l'equip, com en Jesús Amores o en Siscu Boj. En Lucas i Delmàs que els he mencionat abans i molta molta gent. Alguns ja són amics per tota la vida.
Vols deixar algun missatge a l'afició?
El meu missatge ja el saben. Jo no puc explicar amb paraules el que és sentir-se estimat per una afició com la de l'Europa. Quan els meus horaris em permetin, aniré al Nou Sardenya a veure l'equip i seré un soci més. Sempre els portaré al meu cor.
Tota una declaració!
L'Europa és el meu equip. Només li puc desitjar molta sort al club. Jo ara seré un aficionat més. Espero que la temporada vinent sigui una temporada plena d'èxits, de veritat.
Des de ceeuropa.cat només podem agraïr a Fernando l'excel·lent tracte i predisposició d'aquests anys i desitjar-li molta sort i ... fins aviat, capità!
Un capità de pel·lícula 
Fernando, rei de copes
