L'Europa, contra Bilardo i Verón el 1967
Està de moda parlar de l'Estudiantes, l'equip argentí finalista del Mundial de Clubs (antiga copa Intercontinental) que recentment ha jugat contra el Barça. En el seu temps, però, l'Europa també va jugar contra aquest equip just un any abans que s'acabessin proclamant campions del món. A les files blanc-i-vermelles també hi havia un Verón, el pare.
L’enfrontament va tenir lloc dins el marc d’un torneig triangular organitzat pel RCD Mallorca a l’agost de 1967. Com tots els europeistes saben, en aquells anys l’equip militava a la Segona Divisió A i aquella temporada que tot just començava seria la nostra darrera, fins el moment, a la categoria de plata del futbol espanyol. Ja en els inicis d’aquella campanya, males decisions, com la de desprendre’s dels puntals de l’equip com Labarías, Alfonso, Rubio, Pérez i Bordons, feien preveure un any difícil i, malauradament, així va ser. Tot tipus de problemes van afectar l'entitat, que ja arrossegava una mala situació econòmica, a la que cal afegir la dimissió de la junta directiva en ple i una més que nefasta reestructuració de la Segona Divisió, que va fer que l'equip tornés a militar a Tercera Divisió tot i acabar a la mitja taula de la lliga en finalitzar la temporada.
Per la seva banda, el Mallorca militava també a la Segona Divisió, encara que a diferència de l’Europa estava enquadrat en el grup dels equip del sud de la península. En aquella lliga tampoc l’equip de les Balears aconseguiria l’esperat ascens a la Primera Divisió. El Torneig Ciutat de Palma doncs, es presentava força atractiu, amb l’Europa i el Mallorca, que en la darrera temporada havien fet bones campanyes i amb l’equip argentí de l’Estudiantes de la Plata, del que tot seguit en parlarem. El primer partit del triangular enfrontava l’Europa i l’Estudiantes. Es va disputar el divendres 18 d’agost de 1967. Els equips van presentar les següents aliniacions. Per l'Europa: Pàmpols, Cespedes, Duró, Doménech, José, Barberà, Bombillar (Ignacio), Varillas, Paquito, Rojas i Elizondo. Per l'Estudiantes de la Plata : Poletti, (Flares), Spadaro, Aguirre, Malbernat (Madero), Ribaudo, Bilardo (Mateo), Conigliario, Echecopar i Verón.
Juan Ramón "La Bruja" Verón, pare de l'actual
jugador d'Estudiantes "La Brujita" Verón.
L’equip sud-americà va guanyar per un clar tres a zero, marcant dos gols Verón i un Ribaudo. Pels bons aficionats al futbol, es fàcil “descobrir” noms il·lustres en aquest onze de l’equip argentí. Però encara hi ha més. D’aquesta aliniació de l’Estudiantes, nou dels onze jugadors van ser titulars al cap d’un any, en la final de la Copa Intercontinental, contra el Manchester United de Bobby Charlton i que els argentins van guanyar per un global de 2-1. En aquells anys la Copa Intercontinental es disputava a doble partit; un encontre al continent europeu i l’altre a l'amèrica. Aquells anys van ser anys de glòria pels “pincharratas” (malnom pel que es coneix a Estudiantes) ja que van sumar 3 copes Libertadores seguides (1968, 1969 i 1970) una final (1971) i una Copa Intercontinental (1968).
Bona part d’aquests èxits van venir de la mà de l’entrenador de l’equip, Osvaldo Zubeldia, que a part d’imposar en el joc de l’equip les màximes ”defensar primer, atacar després” i “ cama forta i cor abans que tècnica i regat” va innovar al futbol en ser el primer a utilitzar les jugades d’estratègia i utilitzar el fora de joc com a arma defensiva. Així doncs Zubeldia va ser el primer en creure en el futbol de “laboratori” i a la vista dels resultats no li va anar gens malament. D’aquell equip sobresortien jugadors com Bilardo i la “Bruja” Verón (pare de la “Brujita”) i altres que van marcar època en el futbol argentí com Conigliario, Aguirre, Malbernat o Madero.
Carlos Salvador Bilardo, en l'etapa de jugador
en actiu a les files d'Estudiantes
Un article de: Xavier Vidal
Altres amistosos internacionals
