El canvi de poder a la força dins el club
El 18 de juliol de 1936 s’iniciava la Guerra Civil a l’estat espanyol. Aquest fet faria capgirar tot el funcionament de la societat, i per tant el futbol i més concretament l’Europa no van quedar al marge dels esdeveniments que van remoure tots els àmbits i estaments de tot l'estat. En aquest article us expliquem com va canviar a la força el poder dins el club.
L’aixecament militar i l’inici del conflicte bèl·lic en època estival no van afectar en un principi les competicions futbolístiques i per tant la temporada 1935-36 es va tancar de manera normal. L’Europa afrontava la següent temporada, la 1936-37 a la Primera Categoria B del Campionat de Catalunya, és a dir, una per sota de la màxima divisió catalana. El cop d’estat havia estat sufocat a Barcelona per les forces anarquistes que, envalentides per aquesta acció i veient la incapacitat del Govern de la Generalitat de controlar el país, es van fer els amos de la situació.
Aquesta revolució social, unida al desig de crear una societat nova, basada en l’igualtat de classes, va provocar que molts obrers confisquessin empreses, fàbriques i entitats privades en nom dels sindicats que representaven. És el que es va anomenar com col·lectivitzacions. Les entitats esportives no en van ser pas una excepció d’aquest fenòmen, i l’Europa tampoc. A l’Espanyol, els directius van marxar cames ajudeu-me a l’exili, quan van veure que les masses anarquistes no anaven amb gaire bones intencions cap a ells i el Barça va ser confiscat pels treballadors del club el 15 d’agost de 1936, de manera més pacifica. L’Europa per no ser menys, també va patir la confiscació sindical i en una nota publicada a la premsa el 23 de setembre de 1936 s’informava que el “Comitè Directiu d’Incautació” havia pres les regnes del Club. Francesc Sugot, president fins aquell moment, va ser rellevat en el càrrec per un desconegut Jaime Planas Farré.
Equip de l'Europa durant la Guerra Civil
Com a norma general, els potents sindicats anarco-sindicalistes posaven al capdavant de les empreses o institucions, homes de la seva confiança per tal que controlessin i informessin de la situació interna. Darrera d’aquest president imposat, la resta de la Junta Directiva estava composada per europeistes íntegres, molts dels quals s’havien deixat la pell per la salvació del club en la desfeta de 1931. . La Federació Catalana de Futbol, també va ser confiscada i el 14 d’agost un grup d’homes del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes prenia possessió de l’organisme, fent president Ramon Eroles i fent fora Joan Baptista Roca Caball, qui va haver d’exiliar-se. Tot això va provocar que l’inici dels partits del Campionat de Catalunya de la temporada 1936-37, patissin un mes de retràs en el seu començament i les competicions a nivell estatal quedaven suspeses en estar Espanya dividida en dos fronts. Començaven doncs, tres anys de molta guerra i poc futbol; amb jugadors mobilitzats al front i amb equips que es donaven de baixa dels campionats per l’arribada de l’enemic.
Els diaris recordaven fins i tot la prohibició de assistir als camps de futbol amb armes de foc. A Catalunya, un cop la revolució anarco-sindicalista va ser controlada i apaivagada, la situació social va tornar a una relativa normalitat. Així doncs i encara amb la guerra en curs, Francesc Sugot va tornar a ser president. L’Europa va aconseguir durant la guerra ascendir a la màxima categoria del futbol català, però la dictadura del general Franco va anul·lar posteriorment totes les competicions jugades durant la guerra i per tant es va haver de retrocedir.
Un article de: Xavier Vidal
