Històric torneig disputat l'any 1914
Durant els anys 10 del segle passat, la llum elèctrica era concebuda com una excentricitat al món del futbol. No obstant, alguns partits ja s'havien disputat de nit. El pioner va ser el Sabadell (1912), però el Barcelona va voler celebrar la instal·lació de la xarxa al seu camp amb un torneig anomenat "Copa Barcelona Nocturna"... que el va acabar guanyant l'Europa.
Una setmana més tard els arlequinats disputaven un segon partit nocturn i amb llum elèctrica, aquest cop però a Barcelona. Un temps més tard i vista la capacitat de l’empresa de subministrar llum per la disputa d’un partit de futbol, es va procedir a construir unes instal·lacions més o menys fixes al camp del FC Barcelona. Així doncs, l’equip blaugrana, amant sempre de ser pioner, va organitzar per l’agost del 1914 un torneig anomenat “Copa Barcelona Nocturna”, en què hi van participar els equips reserves de la Primera Categoria i els clubs de la Segona Categoria del Campionat de Catalunya. En total: 23 clubs. El terreny de joc blaugrana on es va disputar el torneig va ser el del carrer Indústria, popularment anomenat com “L’Escopidora”, situat molt pròxim de l’Escola Industrial (d’aquí el seu nom) i que destacava per la seva tribuna de fusta de dos pisos.
El camp de l'Escola Industrial a principis del segle XX
Per la seva banda, l’Europa era en aquells anys un equip novell que havia realitzat en l’anterior temporada (1913-14) una gran campanya, ja que després d’ innombrables partits, va aconseguir arribar a la final del Campionat de Catalunya de Segona Categoria contra el CE Sabadell. El partit es va disputar en el terreny neutral de l’Iluro i, malauradament, es va perdre l’encontre per un ajustat 1-0 i amb ell l’ascens a la màxima divisió del futbol català. Pel que fa a la vida del club, el president era Frederic Soler. L’entitat encara disposava del local fundacional com a seu social, situat al carrer Sicília 290. Els jugadors més detacats d’aquella època eren els germans Colet, Bonavanetura Pelaó, Vicente Martínez, Barnet i Pech, tot i que cap a finals de temporada, uns jovenets molt prometedors començaven a disputar alguns amistosos; eren els mítics Bordoy, Serra, Xavier i Esteve Pelaó. Així doncs, i sense haver pogut esbrinar la resta de resultats del Torneig (perduts en la nit dels temps), l’Europa es va plantar a la final de la “Copa Barcelona Nocturna”. El rival va ser l’equip barceloní de l’Stadium i l’encontre es va celebrar el 23 de setembre de 1914.
A la mitja part els escapulats guanyaven per 1-0 amb un gol de falta directa. A la represa l ’ S t a d i u m v a empatar i així es va arribar fins al minut 90. Tot seguit es va decretar una prórroga de 10 minuts, on l’Europa, després d’una excel·lent jugada de combinació, marcava el segon gol i s’enduia el Torneig. Aquell onze “noctàmbul” i campió era el següent: J. Colet, Comas, Pech, Oliver, Alonso, Barnet, Z. Colet, Martín, Martínez, B.Pelaó i Ventura. Cent anys després passa més aviat el contrari: veure un partit del màxim nivell amb llum del dia és gairebé una quimera.
Un article de: Xavier Vidal
