L'Europa, campió de lliga al màxim nivell
L'Europa va viure la seva etapa daurada als anys 20 del segle passat, on va assolir les més altes fites esportives de la seva trajectòria futbolística. La més important: una lliga absoluta. Va ser el 1923, quan encara no existia la Primera Divisió. 87 anys després, el club podrà lluir el títol a les seves vitrines.
Parlar de la temporada de lliga 1922/1923 és fer-ho del millor campionat disputat per l’Europa en els seus 103 anys de vida. Feia uns quants anys que l’entitat escapulada havia assolit l’ascens al “grup A” del Campionat de Catalunya, és a dir, la màxima divisió del futbol (encara no hi havia lliga estatal de Primera). El club gracienc, consolidat a la màxima categoria, feia dues temporades que havia quedat sotscampió (temporades 20/21 i 21/22). A l’inici de la temporada de més èxit europeista, l’entitat comptava amb amb 5.485 socis i estava presidida pel més històric de tots els presidents: Joan Matas.
A la banqueta de l’equip hi seguia com a entrenador el mític Ralph Kirby, tècnic britànic que va crear escola a Gràcia. És de justícia fer esment de la plantilla de jugadors que va participar en aquella històrica lliga. A la porteria el club comptava amb: Bordoy, Jaumeandreu i Lleó. A la defensa: Serra, Vidal, Ortí, Garrobé i Boguña. Al mig del camp: Xavier, Pelaó, Artisus, Alcoriza i Pujol. Finalment, la davantera estava formada per: Pellicer, Julià, Cros, Alegre, Alcázar, Olivella, Nogués, Balaciart i Peidró. El futbol, en les primeres dècades del segle passat, presentava uns sistemes de joc extremadament ofensius, sense gaire preocupació per mantenir la porteria a zero. És per això que les plantilles dels clubs, no tan sols de l’Europa, presentaven un número molt alt de davanters i molt baix de defenses. Eren altres temps.
La copa de guanyador del Campionat de Catalunya
Avenç, Barcelona, Espanyol, Europa, Sabadell i Sants. Aquests són els equips que van lluitar a la màxima categoria del futbol català la temporada 1922/1923. Després d’una lliga molt disputada, Europa i Barcelona van arribar al final empatats a 17 punts. Segons les normes d’aquells anys (sense gol average ni cap reglamentació similar) la decisió del finalment campió de lliga s’havia de prendre sobre un camp de futbol amb un partit de desempat. Europa i Barça van jugar aquest desempat a Girona, un històric 21 de març de 1923.
El mític davanter Alcázar, a l’inici del segon temps, va materalitzar l’1-0 amb el qual l’Europa acabaria aixecant la copa que es mostra al centre d’aquest article. En el retorn dels futbolistes graciencs a Barcelona (concretament a l’estació de França), a la ciutat no es recordava en anys una rebuda amb tanta gentada a una estació. Centenars de persones van anar a homenatjar als grans campions. Aquest títol absolut de lliga va donar el privilegi a l’Europa de jugar la Copa del Rei, on va arribar a la final, però aquesta ja és una altra història...
