El verd va aparèixer a Gràcia el 1960
El proper dia 12 de juliol començaran les obres de substitució de la gespa artificial del Nou Sardenya. Aquesta serà la tercera superfície sintètica que tindrà el recinte escapulat. En aquest article refresquem la memòria dels socis i aficionats sobre la primera vegada que Gràcia va veure el camp verd. Va ser un 14 d'agost de fa 50 anys en un partit contra el Barça.
Després d'haver consolidat el vell camp de Sardenya com la casa dels europeistes, l'entitat gracienca va estrenar la seva primera superfície de gespa l'any 1960. Després de treballar de forma dura per fer-ho possible, l'estadi gracienc va implantar la gespa natural tres anys abans de rebre equips de gran talla en les seves temporades a Segona A. L'Europa no només estrenava gespa aquell dia, sinó també graderies noves. Tot plegat va ser beneït per mossèn Masdexeixart, arxipreste de Gràcia, un dels capellans més populars de la història de la Vila i que actualment té un carrer al seu nom, començant en una cantonada del carrer Escorial i en direcció oest cap a Lesseps, on el carrer canvia de nom a mig camí pel de Sant Salvador.
Mossèn Masdexeixart instants abans de beneïr la gespa
Després de l'acte religiós, desenes de coloms van volar des de la nova gespa. Els ocells van donar pas a un ball de sardanes (malgrat estar en plena dictadura franquista). A la tarda d'aquell dia va arribar un partit històric: un amistós entre l'Europa i el Barça, liderat llavors per Ladislao Kubala -qui també va jugar en aquell partit-. Aquell partit, de ple absolut, va suposar la millor entrada de la història del vell recinte gracienc.
Sortida de jugadors al camp. El tercer en ordre és Kubala
Els protagonistes d'aquell històric partit sobre la primera gespa que tenia la Vila de Gràcia van ser, per l'Europa: Vilalta, Pedrín, Ribes, Navarro, Camacho, Martí-Samitier, Montañà II, Mor, Julián, Salud i Donato. Pel Barça: Ramallets, Olivella, Rodri, Gràcia, Ribelles, Gensana, Coll, Kocsis, Evaristo, Kubala i Villaverde. Les estrelles blaugranes van aconseguir el triomf en aquell partit per un ajustat 2-3. Després Sardenya va passar a ser de terra als anys 80 i durant els 90 es va enderrocar per donar pas a l'estadi actual i a la història d'un altre tipus de gespa.
Una imatge del partit amb el camp ple fins la bandera
