Des de 1995, la gespa és sintètica als camps
Aquest estiu, coincidint amb les obres de reforma de la superfície del Nou Sardenya, es compleixen 50 anys de la història de la gespa a Gràcia. L'Europa, fins a la data, n'ha tingut de natural i artificial. En línies generals, en aquest article repassem l'evolució del color verd als estadis graciencs, passant del recinte principal, el Nou Sardenya, fins arribar al Camp de l'Àliga.
Durant les primeres dècades d'existència de l'Europa, els diferents camps que va tenir l'entitat escapulada van tenir superfície de terra. El futbol començava a arrelar i la gespa encara era un concepte que havia d'esperar. Després d'instal·lar-se definitivament a la zona geogràfica on el club està ara (Camèlies cantonada Sardenya), la gespa natural va arribar l'any 1960.
Una imatge de les obres de la gespa al Nou Sardenya el 2002
Gràcia ha tingut en els darrers anys dos recintes esportius de futbol: el Nou Sardenya i el Camp de l'Àliga. A Sardenya hi hagut gespa natural i ara, camí de tres gespes artificials. A l'Àliga, després de la seva etapa inicial de terra, hi ha gespa artificial des de l'any 2004. Al quadre inferior repassem les dades més importants pel que fa a gespa dins la història de l'entitat europeista.
