Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

EL DALTABAIX DEL 1931 (PART I)

Primer part dels pitjors anys europeistes

HistoriaEn els més de 100 anys d’història de l’Europa, es pot observar que el club sempre s’ha mogut en una “muntanya russa” històrica. A períodes de grans èxits els segueixen moments de penúria, gairebé de forma cíclica i automàtica. La més greu situació de tots els temps va tenir lloc durant l'any 1931. Explicarem aquell moment crític en dues parts.

 Sens dubte, un dels moments més delicats és el daltabaix del 1931, on es va passar de jugar a Primera Divisió a gairebé desaparèixer. En aquesta primera part analitzarem les causes i les raons que van fer arribar a l’entitat a aquesta situació. Dins les causes, està clar que el factor econòmic és el més important. Cal tirar una mica enrere i situar- nos a la dècada dels anys 20. És quan l’esport esclata a casa nostra i és també quan el futbol es converteix en un esport de masses, fet que no havia passat mai en la història del país.

Un poble català sotmés a la dictadura de Primo de Rivera troba en l’esport la seva forma d’expressió. Cada cop es creen més clubs i s’inverteixen més diners. L’ascens és meteòric i ningú vol adonar-se que s’està creant un gegant amb peus de fang. Amb tot això, l’arribada de diners al món de futbol desemboca en un primer moment en un professionalisme “encobert”, que es veurà oficialitzat amb la creació de la Primera Divisió a nivell estatal.

 

Historia
Partit entre el "supervivent" Europa i l'FC Palma, equip de Barcelona (1932)

 

Els equips potents poden fitxar els millors jugadors del moment i els petits, ferits en el seu orgull, intenten posar-se a la seva alçada, estirant més el braç que la màniga. Dos fets clau trenquen els “feliços anys 20”; per una banda el crac borsari del 1929. Per tant, l’aixeta dels diners destinats al futbol cada vegada rajava menys. D’altra banda, l’adveniment de la República i la plena llibertat d’expressió fa que els aficionats perdin interès pel futbol, donat que es creen nous canals per expressar-se. 
 
Tot això es veu reflectit a l’Europa. Joan Matas; ric empresari barceloní i que en la seva joventut havia jugat als reserves del club, induït per les circumstàncies que ja hem relatat, conjuntament amb el seu amor per l’entitat, va decidir agafar la presidència i fer de l’Europa un club capdavanter a Espanya. S’aconsegueixen títols i més títols, l’augment de socis és espectacular (el 1924 més de sis mil!) i fins i tot el poderós Barça claudicava alguna vegada. Però cada cop la competència va ser més forta; la fundació de la Primera Divisió va accelerar encara més les desigualtats i l’Europa va perdre pistonada i també massa social. El president Matas però, no es va rendir i va lliutar fins l’últim moment per salvar el club del desastre; però és missió impossible i el mateix president acabaria arruïnat amb l’intent de salvar el club.

acidH TEB FederacioAcell