Repàs a la història dels estadis escapulats
Aquests dies celebrem els setanta anys de l’existència del camp de l’Europa en la seva actual ubicació, antigament amb el nom de Sardenya i ara, des del 1995. amb la construcció del nou estadi, sota el nom de Nou Sardenya. En aquest article us donem a conèixer totes les cases de l'Europa al llarg de la seva centenària història.
L'Europa ha tingut al llarg de la seva història vuit terrenys de joc més, que tot seguit passem a analitzar. Aquells joves “sportman” aficionats al futbol, després d’haver fundat el 1907 el Club Esportiu Europa i pagar les quotes d’entrada a la Federació Catalana de Futbol, es van trobar en una situació econòmica precària. Malgrat la gran il·lusió que els empenyia a fundar el club i practicar aquell esports anomenat “foot-ball”, no podien accedir al lloguer de cap terreny de joc en les mínimes condicions per disputar partits del Campionat de Catalunya, el torneig existent en aquelles dates. Per tant, fins el 1909 l’Europa només va jugar partits amistosos en un camp al final del carrer Indústria.
No va ser fins l’impuls que va donar al club el primer president, Rodolf Collell i Admetller, que es va poder adquirir en règim de lloguer un terreny de joc estable situat entre els carrers Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols. El preu mensual era 20 pessetes (l’antiga moneda existent a Espanya) tota una fortuna per l’època. Seguidament, l´Europa es va inscriure al Campionat de Catalunya i va disputar els primers partits de caràcter oficial. Dos anys més tard, el 1912, el club es va Sardenya ple fins dalt per veure un Europa-Lleida en la temporada de l’ascens a Segona A (1962/1963) mudar a un altre terreny situat al carrer Marina, molt a tocar de l’anterior. El 1915, un jove Joan Matas va agafar la presidència amb la idea de fer de l’Europa un club de referència a Catalunya. En aquest sentit, la temporada 1916/17 es va adquirir un nou terreny de joc situat entre els carrers Marina, Rosselló i Córsega. Aquí és on es va forjar l’equip mític de la dècada dels anys 20, sens dubte el millor equip de la història del club.
L’afició va anar en augment i el 5 de setembre del 1920, en un doble partit contra l’Oviedo, es va inaugurar el cinquè terreny de joc, situat entre els carrers Indústria, Sardenya, Pare Claret i Sicilia. L’Europa en aquest camp va viure els seus moments de glòria amb el Campionat de Catalunya de l’any 1923, la primera i fins a la data única lliga absoluta sènior que ha guanyat l’entitat en 103 anys d’història. Tot i això, el president Matas va voler estar a l’alçada dels millors equips i el 8 de desembre del 1923, en un partit contra l’equip hongarès del Szombathely. s’estrenava un espectacular camp per l’època, amb tres tribunes i amb una capacitat que rondava els 30.000 espectadors. Aquest estadi estava situat als carrers Sardenya, Taxdirt i Lepant, i és on l’Europa va disputar els campionats de Lliga de Primera Divisió.
Sardenya, l'any de l'ascens a Segona A, en un Europa - Lleida
La idea del president Matas era que aquest estadi fos la casa dels europeistes per molts anys, i fins i tot va ampliar les instal·lacions amb pistes de bàsquet i un camp de rugbi. Malauradament, però, les adverses circumstàncies socials i econòmiques van portar gairebé a la desaparició del club el 1931 (veure L’Escapvlat número 10) portant l’equip a la categoria existent més baixa del futbol català, fet que va obligar als irreductibles socis europeistes que no volien que l’Europa desapareixés, a buscar un terreny de joc molt modest i lluny de Gràcia. Aquest es va trobar a l’Avinguda del Mariscal Jofre (actual Avinguda Borbó) on l’Europa va començar a recuperar tot el que va perdre. Poc a poc es va anar remuntant categories i el gener del 1935 s’anunciava a la premsa de l’època que l’Europa es traslladava a un camp situat entre els carrers Providència i Sardenya. Només un any més tard va esclatar la Guerra Civil i acabat el conflicte (1939) l’Europa es trobava sense terreny de joc, ja que el seu estava ple de ferralla, donat que va ser utilitzat durant la guerra per la lluita.
Tot seguit i desprès de durs treballs, es va aconseguir adaptar un terreny ple de pins situat entre els carrers Sardenya, Camèlies i Secretari Coloma. Era l’estadi de “Sardenya”. El primer partit es va disputar el dia 1 de desembre del 1940 contra el Granollers. Després de 54 anys en aquell camp (amb les seves diverses remodelacions), finalment el 1994 es van iniciar els treballs de remodelació, que culminarien amb la inauguració del Nou Sardenya el 15 d’agost del 1995 celebrant la primera edició del “Vila de Gràcia” contra el Lleida. Així doncs, des de fa 70 anys, l’actual situació de l’estadi de l’Europa és la casa de tots els seus aficionats i socis. En el futur esperem que ho pugui ser també de noves fornades. Llarga vida al Nou Sardenya!
