Van tenir lloc els anys 1984 i 2007
El soci de l'Europa es mostra orgullós de la condició de propietat del club i el fet de poder democratitzar i escollir les persones encarregades de portar les seves regnes. Malgrat això, en democràcia el club només ha viscut dues eleccions a president. Pel camí, candidatures úniques o pactes de consens entre candidats van fer que no s'arribés al procés final de votació.
Des de de l’arribada de la democràcia, l’Europa ha celebrat dues eleccions presidencials, concretament els anys 1984 i 2007. Només dues. Les primeres es van celebrar després del final del mandat del president Ferran Valverde i es van presentar dues candidatures: una encapçalada per Joaquim Canillo i l’altre per Josep Castro. Així doncs, el 9 de juliol de 1984 de 9 del matí a 9 de la nit tots els socis podien exercir el seu dret a vot. L’immediat escrutini, va deparar una contundent victòria de Canillo per 271 vots a 59 (amb 2 vots nuls). Joaquim Canillo es convertia aquella històrica nit en el primer president de l’Europa sortit de les urnes.
Canillo va ser un president atípic, que vist amb els ulls d’avui presentava una típica imatge dels anys 80, amb un “look” més semblant al popular cantant Tom Jones que no pas a un president d’una entitat esportiva. En la primera temporada amb Canillo a la presidència, l’Europa va fer una bona classificació, quedant en quart lloc, plaça que donava dret a jugar la Copa del Rei la següent campanya. De totes maneres, la temporada següent Canillo va prendre una decisió clau i polèmica, la d’acomiadar al porter Fausto, que era molt estimat per l’afició per la seva qualitat. Va ser reemplaçat pel fill del president, Canillo “júnior”. Aquesta controvertida decisió va provocar que l’afició de l’Europa es mirés amb lupa i amb recel les intervencions del nou porter i que qualsevol errada o mala acció que realitzés, fos inmediatament recriminada pel públic i acompanyada de signes de desaprovació dirigits a la llotja.
Un moment del recompte de vots en les eleccions del 1984
El mal ambient es va instal·lar a Sardenya i més quan en aquella temporada (1985-86) una reestructuració de categories i una mala lliga va portar l’Europa a Preferent (llavors no existia la Primera Catalana). Canillo, fart i pressionat per la mala trajectòria esportiva, va dimitir a finals de la temporada 1985-86. Una de les poques coses positives que va fer va ser la catalanització del nom del club: “Club Esportiu Europa”, deixant enrere denominacions imposades per la dictadura.
Les segones eleccions van ser les celebrades l’any del Centenari de l’Europa, el 2007 (concretament el 4 de febrer), coincidint amb un partit contra el Vilanova. També van tenir dues candidatures, Guillaume de Bode i José González, guanyant clarament el primer per 249 vots a 150 i convertint-se en el primer president nascut fora de les nostres fronteres. Després que la candidatura continuista fos l'única presentada als comicis de l'actual any 2011, el club no tornarà a viure unes eleccions -en cas de tenir lloc- fins al 2017.
