Espanyol i Europa van pactar una fusió
Molts són els moments complicats de l'europeisme al llarg de la seva història, tan gran dins la humilitat com difícil de tirar endavant. Un moment crític per l'entitat va arribar el 1931, quan poc va faltar per a que el RCD Espanyol i el CE Europa acabessin fusionats en un nou i únic club esportiu. Finalment aquesta unió no va tenir lloc i l'Europa perdura encara avui.
La temporada 1930-1931 va ser la tercera consecutiva de l'Europa a la Primera Divisió -l'entitat gracienca va ser fundadora del campionat i participant des de la primera edició- i a la vegada va ser també la darrera. El professionalisme va començar a aparèixer al futbol en aquelles dates i molts equips, entre ells l'Europa, no podien competir econòmicament amb les grans potències. Pocs equips, tret de Barcelona i Madrid i alguna petita excepció, es van lliurar d'encaixar amb dificultats aquest nou entorn econòmic i esportiu.
Fins i tot l'Espanyol va passar per mals moments. Amb l'Europa en gairebé fallida monetària al bell mig d'aquella temporada (els jugadors van acabar el campionat sense cobrar però competint dignament fins el darrer dia), hi va haver contactes entre totes dues entitats. Durant el mes de febrer del 1931, la premsa d'aquella època va treure a la llum el contacte entre l'Espanyol i l'Europa per una possible fusió. Fins i tot havien sortit noms de l'entitat resultant: Unió Esportiva Espanyol o Catalunya Atlètic Club.
Joan Matas,al centre, presidint la taula en una reunió directiva de 1922. Matas va ser president
del club fins al 1931, arruïnant-se ell al costat del seu Europa
El 19 de juny del 1931, en Assemblea General de socis, quedava disolt l'equip professional de l'Europa, que es va fusionar amb un club veí, el Gràcia FC, passant a rebre el nom de Catalunya FC. L'equip amateur de l'Europa va conservar el seu nom i es va inscriure la temporada 1931-1932 a la darrera categoria del futbol català, passant directament de Primera Divisió al més baix nivell esportiu. L'aventura del Catalunya FC (a Segona Divisió, on havia baixat l'equip professional de l'Europa) va durar només mitja temporada. L'entitat va desaparèixer tal com havia arribat: ràpidament. La resta de la història de superació de l'Europa ja és prou coneguda i tot i les diverses vegades que molts clubs van intentar unions, les pàgines europeistes s'escriuren ja des de fa 103 anys.
