La desconeguda història d'un mite del club
Per la generació de qui escriu aquest article, entre els 30 i 40 anys, parlar de Ventura Gómez o de Carles Capella és parlar de dos “patums” escapulades. Aquest apel•latiu de “patum” encaixa amb el nostre protagonista: el berguedà Carles Capella, de qui hem conegut una particular història prou particular i sobretot poc coneguda pel gran públic europeista en general.
És sabut que Capella és el segon jugador amb més partits amb la samarreta europeista en lliga, concretament 363, a 20 del líder Ventura. Tothom recorda el seu enorme treball al mig del camp i el seu gol contra el Rubí la temporada 1991-92, que ens va mantenir a Tercera. No obstant, ara coneixerem detalls de la seva vida esportiva.
Carles Capella i Amills va néixer el 1960 a Berga i als 10 anys la família es va traslladar a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). De ben petit, ja feia de “mascota” de l’equip del nou poble, i apareixia en les fotografies de l’equip piteu (gentilici dels habitants). L’ambient futbolístic, però, es vivia de manera intensa a casa del petit Carles. Son pare (Carles Capella i Vilaró) va ser una gran promesa futbolística, fins que una greu lesió al genoll va tallar la seva progressió, apartant-lo definitivament del futbol competitiu. D’altra banda, Capella fill ingressava a les categories base del Berga, on va jugar des del 1971 al 1977. D’aquest any fins a principis dels 80 es va incorporar al primer equip berguedà, on va assolir dos ascensos, fins arribar a la Regional Preferent.
Tot seguit va fi txar pel Santboià, on hi va romandre una sola temporada, la 1981-82. Va ser el seu debut a la Tercera Divisió. Els del Baix Llobregat van fer una campanya força discreta van salvar el descens per poc. Capella va acabar fitxant per l’Europa. El migcampista hi va estar tres temporades i acabada la darrera, va ser cridat a files per fer el servei militar. Va ser destinat a Catarroja i va aprofitar per jugar amb l’equip de la població valenciana, a Tercera Divisió. Durant la seva estada a terres llevantines, va ser sondejat per Juan Carlos Novoa, entrenador en aquells temps de l’Sporting de Gijón, per incorporar-lo a l’equip asturià, però finalment l’opció no va reeixir i es va tancar la porta a altes fites esportives.
Acabat el servei militar i retornat a Catalunya, Capella va fitxar per l’Igualada per jugar dues temporades a Tercera Divisió amb l’equip de l’Anoia. A la següent temporada va tornar a l’Europa (amb qui va assolir l’ascens a Tercera) on hi va jugar fins el curs 1994-95, convertint-se en llegenda escapulada. El que pocs sabíem és que també a una bonica població del solsonès el tenen en alta estima i consideració. Bona part de tota aquesta informació futbolística de Carles Capella ha sigut trobada d’una manera casual aquest estiu. Una excursió pel solsonès, que per culpa del mal temps es va esguerrar, em va portar a veure una exposició amb el nom de: “Fotografies antigues dedicades al futbol a Sant Llorenç de Morunys”, al claustre de l’església del poble.
La meva sorpresa va ser veure el Carles Capella entre els fotografiats. En un primer moment no vaig entendre res, ja que apareixia diverses vegades, però ràpidament i amb la compra del llibre “Club Esportiu Sant Llorenç - Un futbol d’altura 1933-2011” de Francesc Regàs, en va permetre aclarir i descobrir tot el passat piteu del “nostre” Carles Capella.
D’esquerra a dreta, la segona generació de futbolistes de la família Amills, tots vinculats al poble: Marc Amills, Carles Capella Amills i Josep Maria Amills
Un article de: Xavier Vidal
