EUROPA-BAYERN: GIRA ALEMANYA

“El Europa parte hoy en “tournée” por Alemania donde ha de actuar los dias 19 en Berlín, 22 en Hamburgo....” Així començava l'article de portada de “El Mundo Deportivo”, que informava de la gira que els escapulats farien en el propers dies pel país teutó i que es va compondre dels següents partits:

19/06/27 · Hertha Berlín 4 - Europa 2
22/06/27 · Hamburg 3 - Europa 1
26/06/27 · Bayern Munic 4 - Europa 1
28/06/27 · Stuttgart 0 - Europa 0
30/06/27 · Manheim 3 - Europa 1

 

Ara que a casa nostra els mitjans de comunicació parlen i molt sobre el Bayern de Munic, des de ceeuropa.cat hem decidit 'rescatar' aquesta gira dels graciencs per terres alemanyes, tot i que també ha sigut un factor determinant que el soci europeista Ignasi Aliana, visitant el museu de l'equip campió de la Champions, ens fes arribar la foto del banderí de l'Europa exposat en les seves vitrines. Banderí del qual es tenia coneixement d'oïda que existia, però no es tenia cap prova fotogràfica.

 

La temporada 1926-1927 l'Europa havia quedat sotscampió de Catalunya, per darrere l'etern FC Barcelona, gran dominador dels campionats amb el permís de l'Espanyol i de l'Europa durant aquella dècada. A la Copa del Rei (el campionat de Lliga estatal encara no existia) i després d'eliminar en una lligueta a Castellón i Cartagena, el potent Real Madrid va eliminar els escapulats. Per tant, el mes de juny es presentava sense cap compromís oficial, fet que diversos equips com l'Europa i l'Espanyol van aprofitar per disputar partits arreu del món. Si l'Espanyol va triar els Estats Units, l'Europa va escollir una destinació més modesta i també més propera com Alemanya.

 

Com veiem, les gires futbolístiques no són pas un invent d'avui dia. Els jugadors que es van desplaçar a van ser els següents: Alcázar, Alcoriza, Artisus, Bestit, Bordoy, Cros, Florenza, Maurici, Monleón, Pelaó, Pellicer i Serra. També en van formar part i cedits pels seus equips, Gámiz del Badalona i Creixell del Martinenc, així com l'entrenador escapulat Mr. Heinlein. Van acompanyar l'expedició en qualitat de delegats de l'equip els senyors Mas i Juvé. En un primer moment la gira només era contra els tres primers rivals, però els aficionats i els clubs alemanys van veure en l'Europa un rival força competitiu i que practicava un joc vistós, fet que va propiciar que l'Stuttgart i el Manhein acordessin jugar un encontre amb els graciencs. Cal dir també, havent passat més de 80 anys, que el potencial dels equips ha variat i cal remarcar que l'Hertha de Berlín i l'Hamburg eren els dos rivals més forts i de més entitat. Sobretot l'equip berlinès, que en aquella mateixa temporada havia quedat sotscampió d'Alemanya després de ser derrotat en la final pel totpoderós Nuremberg, guanyador de la majoria de campionats alemanys dels anys 20 i que feia que l'altre equip bavarès, el Bayern de Munic, visqués a la seva ombra i lluny d'aconseguir títols.

 

 

En referència als partits i degut a les limitacions de l'època, es disposa de poques informacions sobre el desenvolupament dels enfrontaments. Gairebé és pot considerar com a extraordinari que es disposi de la crònica del primer partit contra l'Hertha de Berlín, de la que tot seguit us en fem un resum. Malauradament dels altres encontres només s'ha pogut aconseguir el resultat. El partit contra l'Hertha es va disputar a l'estadi olímpic, per tant era un camp de gespa natural, superfície a la que l'Europa no estava gens acostumat, ja que a casa nostra en aquells anys els camps eren de terra.

 

 

A l'inici del partit els graciencs van dominar els primers minuts i es van avançar en el marcador mitjançant Alcázar, però als pocs minuts una pluja intensa i un fort vent van fer que el camp, molt pesat, s'omplís de tolls d'aigua. L'Europa amb el vent en contra i amb el terreny de joc amb condicions adverses va cedir el domini als locals, que molt més acostumats a aquestes adversitats li van donar la volta al marcador i van marcar tres gols, situant un enganyós 3-1 a la mitja part. A la segona part la tempesta d'aigua i vent es va acabar, el camp es va presentar més sec i l' Europa va tornar a dominar el partit. Fruit d'aquest domini Pelaó va escurçar distàncies i va marcar el 3-2. Aquest gol encara va esperonar més els escapulats, que van disposar de clares ocasions per empatar, però els nostres davanters no van tenir la punteria massa afinada i les van desaprofitar. En els darrers minuts i en una jugada aïllada de contraatac, lHertha va marcar el seu quart gol. El partit va finalitzar amb el resultat de 4-2 i amb una gran ovació del públic als dos equips.

 

De les poques referències que disposen els nostres arxius de la resta de partits disputats a terres alemanyes, tenim coneixement que en diversos encontres la pluja i el vent van fer també acte de presència i que el joc de l'Europa va ser de gran qualitat, dominant els seus adversaris però amb molt poca punteria de cara a gol. De totes maneres el que sembla increïble és que 86 anys després d'aquesta històrica gira i de les vicissituds viscudes per l'estat alemany al llarg del segle XX, aquell banderí de cortesia de l'Europa cap al Bayern de Munic encara sobrevisqui i estigui exposat, amb orgull, com un dels banderins més antics que conserva el Bayern -tal com resa la placa vermella que l'acompanya a la vitrina-. No volem ni imaginar-nos les històries que ens podria explicar aquest banderí si pogués parlar.