>> Un article d'e Xavier Vidal ( @xvb74 )
Descobrint un dels més fidels europeistes
El dia de Sant Esteve de 1937, Càndid Mauricio abandonava el terreny de joc de Les Corts després de perdre per 2-0 enfront el FC Barcelona. Mauricio es retirava del terreny de joc i també de la pràctica activa i professional del futbol sense saber que aquell era el darrer partit oficial que disputava. Nascut el 5 de maig del 1900 a Vélez-Rubio (Almeria) de ben petit la família es va traslladar a Catalunya. Com qualsevol nen de principis del segle XX es va enlluernar per l’esport i concretament pel futbol.
Els anys van anar passant i el 1919, amb un altre club escapulat, el Badalona, debutaria en el seu primer equip. A principis del 1924 va ser quan va canviar de samarreta escapulada i va fitxar per l’Europa, El traspàs va venir provocat per la sortida cap a l’Espanyol del petit dels germans Pelaó, Esteve. El canvi era notable per Càndid, ja que passava a un Europa que venia de ser campió de lliga l’any anterior i sotscampió aquell any. Mauricio va debutar el 15 de març del 1924, contra l’Stadium Ovetense. Triomf per 2-0. Tot i la gran i difícil tasca que suposava substituir al petit dels Pelaó (que desprès tornaria a la disciplina escapulada), Mauricio es va fer un lloc de titular indiscutible, demostrant una gran vàlua. La seva qualitat va anar augmentant i va jugar tres cops amb Catalunya; un amb el Badalona (25 de febrer del 1923) i dos amb l’Europa: el 13 de desembre del 1925, en un Catalunya 2 – Txecoslovàquia 1 i a Praga, el 7 de juliol del 1926 on va perdre per 2-1.
Portada de la revista 'Deportes' del 4 d'agost del 1924
De totes maneres, el seu moment àlgid a nivell de seleccions es produeix el 19 de desembre del 1926 quan va ser convocat per Espanya per un partit amistós contra Hongria a Vigo, que servia de preparació pel torneig olímpic de futbol que s’havia de disputar el 1928 a Amsterdam. Malauradament no va debutar. Es va crear la Primera Divisió i Mauricio va ser un dels pilars de l’equip durant les tres temporades que l’Europa hi va militar. Com a dada curiosa cal significar que Mauricio, juntament amb Alcázar, Pellicer i Almiñana són els únics jugadors que han arribat a disputar partits, a la Primera Divisió, a la primera categoria de Catalunya i a segona categoria o inferiors. Com tothom sap el juny del 1931 l’Europa ho va perdre gairebé tot i va haver de tornar a començar des de l’última categoria. En un principi el nostre protagonista penjava les botes i agafava el camí d’entrenador.
Imatge gairebé inèdita. Mauricio -el darrer de la dreta- al costat (d'esquerra a dreta)
de Samitier, Piera, Zamora i Sagi, el19/12/26 en la convocatòria amb la selecció espanyola
Els dirigents del Badalona, veient com el seu equip havia quedat en la darrera posició de la primera categoria del Campionat de Catalunya, van contractar a mitjans de novembre del 1932 a Mauricio com a entrenador, per tal de salvar la categoria en la promoció de descens, objectiu que va aconseguir. Càndid però, només restaria una mica més de temporada i mitja amb els escapulats badalonins, ja que l’Europa, que maldava per categories inferiors del futbol català, va proposar-li ser el nou tècnic per tal d’anar recuperant tot allò perdut feia dos anys. L’Europa havia començat la temporada 1931-32 a la categoria més baixa del futbol català d’aquells moments, el Campionat de lliga amateur, categoria on en el curs 1933-34 encara s’hi trobava. La lliga amateur era una categoria duríssima, on hi havia molts grups i on l’ascens requeria d’un incomptable nombre de partits i promocions.
Així, ens trobem que l’Europa es proclama campió de Catalunya amateur el dia 1 d’abril del 1934 després de guanyar per un contundent 5-1 al Banyoles a la final. Aquest títol, lluny de representar un ascens, només donava accés a una nova i definitiva fase de promoció i ascens de categoria. És en aquests moments on la junta directiva presidida per Francesc Sugot, crida Mauricio per tal de donar una decidida empenta a aquest ascens. Per resumir direm que l’Europa va disputar una delirant i caòtica lligueta/promoció amb el Gimnàstic de Tarragona i el CD Noia, que va acabar amb un decisiu partit disputat en ple mes d’agost a Terrassa i contra el Noia i on els nostres van guanyar després, també, d’un partit ple d’incidents. Objectiu assolit.
Mauricio -a l'esquerra- intenta robar-li la pilota al blaugrana Samitier en una de les fotos
més històriques del club i que ha protagonitzat articles, llibres i exposicions
És en aquests partits que Mauricio vist la delicada situació en que es trobava el Club, no dubta en tornar-se a vestir de curt i fer d’entrenador/jugador. L’ajuda no va anar gens malament, ja que s’havia assolit l’ascens a la Primera Categoria B per la temporada 1935-36. En aquesta temporada l’Europa de Mauricio aconsegueix un meritori tercer lloc, a només tres punts del campió. S’iniciava la temporada 1936-37 i la Guerra Civil òbviament va afectar al dia dia del club. L’Europa va patir la confiscació sindical i agafava les regnes del club el “Comitè Directiu d’Incautació”. Amb aquests canvis Mauricio passa també, a banda de ser l’entrenador del primer equip, a exercir les funcions de vicepresident del club. Les temporades 1936-37 i 1937-38 els escapulats fan unes excel·lents temporades i, després de molts partits i lliguetes, aconsegueixen l’ascens a la Primera Categoria del Campionat de Catalunya. A nivell català, es tornava on feia sis anys es militava.
Les circumstàncies de la guerra, amb les constants crides d’homes al front, van fer que Mauricio, amb 37 anys, jugués tres partits, el darrer dels quals el ja citat a Les Corts. La temporada 1938-39 no es juga per l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya i per tant les competicions futbolístiques no van començarar fins la 1940-41, on Càndid Mauricio continuaria en el seu càrrec d’entrenador. No obstant, el club no disposava de camp, ja que el del carrer Providència amb Sardenya havia servit de bateria antiaèria i era un descampat ple de ferralla. En aquestes condicions Mauricio, demostrant un cop més un europeisme profund, es va fer càrrec de l’equip però no va poder evitar el descens. El president Rafael Andreu, però, va tornar a confiar amb Càndid per la següent temporada, la 1941-42, però tampoc va poder ser i Mauricio va plegar d’entrenador, rellevat per l’exjugador Paco Cifré .
Anys més tard, concretament la temporada 1946-47 i amb la presidència de Josep Vieta, Càndid Mauricio, provinent del Badalona, torna a la banqueta gracienca per aquell curs, on salva la categoria pels pèls. La temporada 1950-51 el club va decidir fer-li un homenatge ja que Mauricio havia sortit d’una delicada operació quirúrgica. En el partit d’homenatge hi van ser presents tots els companys dels anys 20 de l’Europa, així com els seus rivals més il·lustres com Zamora, Samitier, Alcántara etc. Finalment el 16 de gener del 1952 moria. Amb ell s’anava un europeista de soca-rel, que malgrat tenir ofertes d’altres equips quan estava al màxim nivell, va mantenir-se fidel als colors europeistes.
Fotos de l'homenatge a Mauricio (malalt) el 8 de juliol del 1951. A dalt, la seva filla
acompanyada dels veterans Perico Serra i Josep Samitier: A sota, il·lustres de tots
els temps. D'esquerra a dreta: Cros, Daucik, Kubala, Samitier i César al vell Sardenya.
No en va, Mauricio va ser un dels que, a principis de la dècada dels 30, va anar aixecant l’entitat. L’Europa d’avui ha d’estar agraït a l’esforç i el sentiment de Mauricio, que sense ell i d’altres il·lustres de l’època, potser ara no ho estariem explicant. Si fem un repàs a les xifres com a jugador, el protagonista d'aquest article va disputar 112 duels oficials amb l'Europa -en una època on les lligues no tenien tantes jornades com ara-, dels quals 33 a Primera Divisió, 70 a la primera categoria del Campionat de Catalunya i 8 a la segona categoria. Va marcar 6 gols des de la seva posició de migcampista i va militar amb el club escapulat durant 12 temporades, tot un rècord!.
