ELS GERMANS GIRONÉS (I)

Un dels cognoms graciencs més il·lustres

Germans Gironés

Si s'hagués de fer una llista amb els cognoms més graciencs de la història, segur que entre ells hauria d'aparèixer el de Gironés. Un cognom que arrossega dos esports: futbol i boxa. La història de dos homes d'una família de quatre germans relacionats amb la Vila i, un d'ells, amb l'Europa. Dos germans units per l'èxit, en paral·lel, a finals dels anys 20.
.

Amadeu Joan Gironés

Amadeu va dedicar-se al futbol i va començar a jugar al Primer Equip de l'Europa la temporada 1924/1925. Durant els primers anys al club no va gaudir de massa oportunitats, ja que a més de la seva joventut, cal afegir una duríssima competència per entrar a la davantera, amb les estrelles de l'època: Pellicer, Alcázar i Olivella. Va ser amb la creació del campionat de lliga (l'actual Primera DIvisió) i el fet que els clubs havien de disposar de plantilles una mica més extenses, que faria que Gironés adquirís cert protagonisme.

Va debutar a la Primera Divisió el 8 de desembre de 1929 contra l'Athletic Club de Bilbao. Era la segona jornada del campionat i el resultat va ser d'empat a dos. En aquesta temporada Gironés va jugar un total de 12 encontres (recordem que la lliga només estava formada per 10 equips) i va marcar dos gols, un contra la Real Sociedad i l'altra contra l'Atlético de Madrid. A la darrera temporada de l'Europa a Primera (30/31), Gironés va jugar 9 partits, marcant un sol gol i també contra l'Athletic Club. Al final d'aquella temporada i amb la desfeta del club, Gironés va desvincular-se de l'entitat i va fitxar pel Sants.

Per tant, Amadeu Gironés és un dels jugadors històrics de l'Europa, ja que figura entre els pocs escollits que han jugat (fins ara) amb l'Europa a Primera Divisió, formant part activa dels anys de més glòria del conjunt escapulat. A la foto inferior, una imatge de l'època amb Gironés encerclat.

Germans Gironés

Josep Joan Gironés

Malgrat que el seu germà va ser un bon futbolista, el cognom Gironés sempre es vincula a un esport: la boxa. Aquest fet es deu a que Josep Gironés va ser un ídol i mite de l'esport català. Conegut en el món de la boxa com "El crack de Gràcia" o "El Canari", va nèixer un 29 d'agost de 1904, al número 29 del carrer Llibertat de la Vila de Gràcia. Es va iniciar en el món del joc de punys l'any 1921, al Puching-Ball Club de Gràcia, de la mà de tot un geni de la boxa mundial, Àngel Artero. De fet, Artero va veure en Gironés un home amb voluntat de ferro, a banda de tenir un talent innat per explotar.

Abans de seguir amb la repassada per la vida de Joan Gironés, cal situar-nos una mica en el context històric de la boxa. Cal dir que a la dècada dels anys vint i fins l'arribada de la Guerra Civil, a Catalunya la boxa competia de tu a tu a nivell de popularitat amb el futbol. Ja només a la ciutat de Barcelona hi havien 3 o 4 recintes on tenien lloc grans nits de boxa regularment i quan hi havia previsió d'una gran entrada de públic, no es dubtava en instal·lar el quadrilàter als camps de futbol o les plaçes de curses de braus. Cal recordar que el rècord europeu d'una vetllada de boxa el té encara l'estadi de Montjuïc (ara Lluís Companys), amb un combat entre Uzcudun i Carnera amb 70.000 espectadors, disputat el 2 de desembre de 1930. Barcelona, doncs, era la capital europea de la boxa i Gràcia el lloc on es van forjar molts campions continentals.

Germans Gironés

Tornant a Gironés, l'any 1922 va disputar els primers combats i la premsa va començar a veure en ell un púgil de molta qualitat i futur. No obstant, encara li quedava molt camí per fer i detalls per pulir. El 1925 va guanyar el Campionat de Catalunya de pes ploma. La seva fama va augmentar i cada vegada s'enfrontava a rivals més durs i potents. El 27 de setembre de 1928 es va adjudicar el Campionat d'Espanya, títol revalidat el 1929, l'any en que el seu germà s'estrenava a Primera Divisió amb l'Europa. El dia 1 de desembre d'aquell mateix any es va fer amb el títol de Campió d'Europa de pes ploma, després de derrotar el suec Larsen per KO a l'estadi de Montjuïc. Aques títol també va ser revalidat l'any següent per un home que s'acostumava a guanyar-ho tot.

Gironés va derrotar a tots els aspirants europeus del seu pes. No tenia rivals i va començar a pensar en el campionat del món. Aconseguiria el "Crack de Gràcia" el títol mundial?, Quines conseqüències tindrà la Guerra Civil a la seva vida? Com afectarà el règim del dictador Franco al món de la boxa en un moment d'idolatrament de l'esport català?. De tot això i més coses en parlarem a la segona part de "Els germans Gironés".

Un article de: Xavier Vidal