Quatre catalans de 2a B en zona de perill
Enguany les places de descens de Tercera a Primera Catalana podrien afectar als set darrers classificats (un fet gairebé inèdit). A les tres places fixes s'hi podrien sumar quatre més per descensos no compensats si els quatre equips catalans en perill a Segona B no milloren el seu balanç esportiu. Espanyol B, Lleida, Gavà i Terrassa són els equips afectats.
Tres equips catalans estan en zona de descens directe a Segona B (Lleida, Gavà i Terrassa) i un en zona de promoció de permanència (Espanyol B). Ara per ara, si cap altre català es complica la vida, són els candidats a lluitar per la permanència a la categoria. Un d'ells, el Terrassa, sembla tenir garantit el descens, si bé les matemàtiques encara són possibles, la situació insostenible del club (amb els jugadors i cos tècnic tancats a les instal·lacions com a protesta des de la vigília de Reis) sembla poc esperançadora.
Fa unes quantes temporades que el sistema d'ascens de Segona B a Segona A i de Tercera a Segona B s'ha modificat per fer-lo més just pels campions. No obstant, el descens és l'etern problema mai resolt. Si baixen els quatre equips, fins a set clubs de Tercera baixarien automàticament a Primera Catalana (moralment inadmissible). És cert que un ascens compensaria un descens, dos ascensos a dos descensos i així fins a un màxim de quatre, però a final de temporada els equips que baixen ho fan de forma 100% segura i ningú pot donar per segur (per potencial que es tingui a Tercera) que els equips de PlayOff pujaran. El primer fet (el descens) és segur, el segon (la promoció d'ascens), aleatori. D'igual forma, l'espera dels possibles equips afectats per saber si han de configurar una plantilla de Tercera o de Primera Catalana els hi faria estar gairebé fora de mercat quan se sàpiga quants equips pugen.
El futur del Terrassa, el més difícil de preveure
El cas del Terrassa és el més rebuscat de tots i el de més difícil visualització de futur. El club, que deu mensualitats als seus jugadors, tècnics i treballadors, viu els moments més crítics de la seva història. Cuer a Segona B amb només 10 punts, les seves possibilitats passen per quatre fronts ben diferents:
1) Salvar la categoria esportivament al terreny de joc (força improbable)
2) Liquidar els deutes i descendir de categoria (jugaria a Tercera)
3) No poder liquidar els deutes i, segons reglament, baixar dues categories (jugaria a Primera Catalana)
4) No poder sostenir la entitat i desaparèixer (el seu descens/desaparició no afectaria a cap divisió)
La plantilla del Terrassa tancada dins el seu vestuari com a protesta
Evidentment ningú al futbol català li desitja al Terrassa la quarta opció, però bé és cert que les tres primeres es presenten amb moltes possibilitats obertes que afectarien de retruc a molts altres clubs catalans. Fent càlculs de futur, per aventurats que ara siguin, si els quatre equips afectats actualment a Segona B militessin la temporada vinent a Tercera per un descens i, posem per cas, cap equip de Tercera aconseguís pujar a Segona B (com dèiem, el PlayOff és una loteria), el 14è classificat a Tercera Divisió, que s'hauria salvat matemàticament de forma sobrada, es veuria abocat a jugar a Primera Catalana.
La situació és de totes totes injusta i immoral (insistim en que són simples càlculs hipotètics). En altres grups de la categoria, en anys anteriors, es va resoldre parcialment un problema d'aquest tipus. Va haver-hi lligues que van ampliar només per una temporada, de forma excepcional, el nombre d'equips a la lliga. Anys enrere va haver-hi grups de Tercera amb 22 i 24 equips, establint per aquella futura temporada 5 places de descens enlloc de 3 per tornar-los a equilibrar. D'aquesta manera s'ubicaben a la categoria tots els equips afectats (menys els tres últims que sempre baixen de categoria peti qui peti). A una temporada vista, les federacions regionals van avisar que al proper juny baixarien 5 equips, però els clubs van tenir temps de planificar la temporada i les seves plantilles sobre avís. A partir de llavors, la següent temporada es van reordenar aquests grups fins tornar a 20 el grup de 22 i a 22 el grup de 24, que dues temporades més tard també va tornar a 20.
Evidentment que tots els clubs estan a temps de resoldre la seva situació a Segona B i fins i tot algun ascens podria compensar un altre descens. No obstant, bé faria la Federació Catalana d'establir un "protocol d'acció" en cas d'haver d'assumir la possibilitat hipotètica més nefasta de totes, donat que assumir 7 descensos a Tercera no entra, ara per ara, al cap de ningú. Tot i això, els clubs que actualment juguen al grup V de Tercera, el grup català, be farien tots plegats en assegurar-se quedar classificats entre el 1r i el 13è lloc... i és que mai se sap!.
