Com cada any, la Segona B passarà factura
Amb l'actual sistema de competició, els equips implicats en la lluita per la salvació a Tercera Divisió han de tenir un ull a cada banda: la seva pròpia classificació i la dels "compatriotes" de la Segona B. El fet que cada any hi hagi un major nombre de catalans a la categoria de bronze és bo pel país, però molt perjudicial pels equips més febles de Tercera, donat que cada any augmenten les possibilitats estadístiques per a que els que baixen siguin catalans.
Equips com el Masnou (virtualment descendit), Manresa o Balaguer ocupen ara mateix plaça de descens directe a Primera Catalana. No obstant, no només aquestes tres darreres places corren perill, sinó també les tres immediatament superiors, la número 17, 16 i 15, on ara estan situats Mataró, Igualada i Cassà. El primer equip que d'acabar-se avui la lliga no patiria cap arrossegament a Catalana és, justament, l'Europa, situat en 14a posició.
Així doncs, entre els objectius de permanència del propi Europa i la resta d'equips, no només cal evitar la 18a plaça (teòricament molt factible) sinó també buscar de quedar el més a dalt possible. Amb aquesta Segona B, mai se sap.
