FINAL DE BOJOS
>> (Un article de Genís de Moner)
Després de 37 jornades i 3.330 minuts tot es decidirà en un últim dia vibrant, en 90 minuts que seran definitius. Ben cert que els tres punts de diumenge valen tant com els de la setmana passada o els de la jornada 1, però ara, a diferència d'altres setmanes, ja no hi haurà temps de reacció. En un dels finals més emocionants dels últims anys, la Tercera es dirimirà definitivament en la jornada unificada de diumenge a les 12.
Amb onze equips encara amb coses en joc, Europa i Masnou són dos dels conjunts que es juguen molt en aquesta jornada 38. El destí, o més ben dit el calendari, ha provocat que la lluita pel lideratge i per evitar la plaça de descens compensat xoquin de ple en tres duels d’altura. Europa-Masnou, Montañesa-Vilassar de Mar i Castelldefels-Cornellà; tercer contra dissetè, segon contra setzè i primer contra quinzè. Resultats entrellaçats que acabaran de decidir el campió de Tercera i qui haurà d’esperar el desenllaç del play-off per saber si s’acaba salvant o no. En ambdós casos, els contendents del duel al Nou Sardenya, Europa i Masnou, no depenen d’ells mateixos per aconseguir els seus objectius i són els tercers en discòrdia en les seves respectives lluites.
Imatge del partit de la primera volta
Equip recent ascendit, el Masnou acabarà, segur, la temporada fora de la zona de descens directe. De fet, només ha ocupat la divuitena posició en dues jornades –la 34 i la 36–, però els descensos no compensats el poden fer tornar a Primera Catalana. I és que ja se sap que per conèixer els descensos definitius de Tercera a Catalana sempre s’ha de mirar què passa al grup III de Segona B i enguany, amb el probable descens del Prat i sense saber encara si algun català aconseguirà l’ascens a la categoria de bronze, els equips de la part baixa no en tenen prou únicament d’evitar les tres últimes places. Per no patir i acabar la temporada d’una vegada per totes aquest diumenge, Gavà, Santboià, Masnou, Vilassar i Castelldefels són els cinc equips que lluiten per evitar la dissetena posició.
En aquestes es troba el conjunt de Miguel López que sap que si no guanya contra l’Europa –l’empat també li podria servir– acabarà dissetè i haurà d’esperar a veure què farà el Prat o els quatre catalans que juguin la promoció d’ascens. Saben però, també, que si guanyen, ni Gavà ni Santboià podrien superar-los. El problema és que, a no ser que el partit a La Bòbila acabi en empat, si els maresmencs no se’n van del Sardenya amb els tres punts, saben també que un dels dos conjunts baixllobregatins els superarà en la classificació. Avantatges i desavantatges de què els seus immediats perseguidors juguin entre ells. Això sí, podríem fer un tracte: diumenge guanyem nosaltres i els evitem el descens no compensat pujant a Segona B. Tracte fet?
