"Diferents centenaris de germans i amics"
El FC Martinenc ha començat els actes de celebració del seu Centenari, el més modest celebrat fins ara entre clubs de Barcelona. Una celebració que ja han viscut diversos clubs aquest segle XXI a la capital catalana, tot i que tots amb diferent tipus de protagonisme i pes específic. Un dells, fins i tot, s'ha celebrat sense fer 100 anys.
Fa uns dies el batlle barceloní, Jordi Hereu, va encetar els actes de celebració del Centenari dels nostres antics “germans” del Martinenc. Dic antics ja que, malauradament pel futbol barceloní, porten ja una bona colla d’anys perduts en categories regionals i sense aixecar el cap. Només la memòria d'uns quants recorda aquells derbis del tot entranyables i disputats a Tercera Divisió amb l’Europa. Igualment dic “germans” ja que en la temporada 91-92 un empat en la penúltima jornada de lliga deixava els dos equips a les portes de la salvació... i el 0-0 inicial no el va moure ningú. Coses del futbol.
L’etern president de l’equip del Guinardó, Manolo Dengrá, feia unes declaracions en l’acte inaugural bastant assenyades. Deia que el Martinenc no pensa jugar contra cap equip de renom, ja que no vol que juguin suplents dels suplents en l’equip contrari; que han encarregat a un escriptor el llibre del Centenari de l’entitat i que la seva “festa” serà l’organització del Torneig dels Històrics de l’any vinent. Sincerament ho trobo perfecte. En definitiva no és res més que ajustar la celebració a les possiblitats del Martinenc.
Parlant de centenaris, la setmana passada els nostres “amics” del Sant Andreu (aqui m’estalvio comentar el perquè de les cometes) van jugar el partit del Centenari. Unes escasses 600 persones van aconseguir reunir contra un Espanyol descafeinat i amb sacarina. En el partit alguns aficionats quatribarrats van mostrar la seva disconformitat i decepció pels actes de celebració que està duent a terme l’ínclit Joan Gaspart. La veritat és que no deixa de ser curiós que el Sant Andreu, o millor dit el seu president, celebri el Centenari quatre anys abans del que toca. Està clar que Gaspart s’ho ha tret de la màniga, i amb molt poc rigor històric ha decidit que aquest any tocava.
Banderí de les noces d'or de la UE Sant Andreu
Els gestors andreuencs justifiquen la data per l'arrel del futbol a Sant Andreu de Palomar. Agafen referències de l'Andreuenc i l'Avenç de l'Esport, clubs que en realitzar la seva fusió van donar lloc al primitiu "Club Deportivo San Andrés". Doncs bé, és llavors, quan l'entitat s'anomena Sant Andreu, que queda fundada. Si apliquessim la mateixa 'regla de 3' a l'Europa, un dels equips que es va fusionar per donar lloc al "Club Deportivo Europa", el Provençal, ves a saber si era d'abans del 1900 fins i tot, o el degà del futbol català... o estatal!. Nosaltres, per coherència, estem fundats quan ens diem Europa, és adir, el 1907. El passat pertany a una altra entitat diferent. És com la Unió Esportiva de Sants, fundada el 1922 de la fusió de l'Internacional i el C.S. de Sants. Ningú al club verd-i-blanc diu haver-se fundat abans d'aquella data per molt que sigui fruit d'una fusió d'entitats anteriorment fundades. Quan entitats es fusionen, neix una de nova. Simple i clar. Més encara quan hi ha canvi de nom: no és una absorció d'un entitat "mare", sinó una fusió.
Serà "europeitis"? O "centenaritis"? No ho sé. Tampoc és polemitzar, sinó explicar les coses pel seu nom. De fet el propi Gaspart, vicepresident de la Federació Espanyola, ha protagonitzat aquests dies un altre centenari erroni. La "RFEF" va celebrar els seus 100 anys com a federació quan el 1988 el mateix organisme va celebrar els 75 anys, és a dir, que camí dels 100 només han passat 21 anys i no 25. No se a què respon tot plegat. El que tinc clar, però, és que el banderí del Sant Andreu del meu avi no menteix; “Bodas de Oro 1963”. Per tant, si a 1963 li sumem 50 dóna 2013. Les matemàtiques no fallen. Algú m’ho pot explicar? De pas us deixo aquest enllaç de l’hemeroteca del Mundo Deportivo:
Enllaç: Hemeroteca Mundo Deportivo
XAVIER VIDAL · Historiador de l'Europa i col·laborador de ceeuropa.cat
Nota: la opinió expressada pels col·laboradors de la secció "La Columna" és, sempre, a títol personal. Aquesta no té perquè ser compartida pel CE Europa ni pels seus mitjans oficials ni representa la postura oficial del club.
