En el món actual tothom té pressa i tothom va per feina. És un fet objectiu que no negarem, ens agradi o no. Tothom va, com es diu popularment, de cara a barraca. Els mitjans de comunicació no són (o no som) una excepció. Anem on està la notícia, treiem les imatges, declaracions i informació que necessitem, pleguem veles i marxem a editar la feina o a cobrir una segona o tercera notícia més.
Quan alguna cosa es fa malament dins les diverses professions d'aquesta vida, hi ha un terme que s'utilitza per quan els professionals d'aquell sector es defensen entre sí. Se'n diu corporativisme. La de la premsa (com a mitjà) o el periodista (com a treballador) és una de les professions amb més corporativisme que hi ha. Difícil és que un mitjà de comunicació critiqui una feina de mitjà de comunicació. El Nou Sardenya va viure ahir, però, una situació en que considero oportú fer-ho.
Quan l'obtenció d'una informació es fa de forma individual, cada mitjà i periodista es busca la manera més efectiva de fer-ho. Tot i això, hi ha situacions periodístiques que es fan en comú, com són les rodes de premsa, on una persona és exposada davant tots els mitjans per compartir, en comú, unes impressions sobre determinat tema. No hi ha cap reglament escrit sobre el comportament de la premsa en situacions així, però si que hi ha un codi moral que fora bo respectar, sobretot el del respecte a les persones.
Només cal veure les imatges en vídeo de la 'Zona Mixta' de la web oficial de l'Europa per comptar el nombre de micròfons i gravadores que hi havia sobre la taula en sortir Pep Guardiola en roda de premsa i els que hi havia en sortir, en segon lloc, José Ángel Valero (sempre surt el tècnic visitant abans per cortesia). Estarem d'acord en que si hi havia justament tants mitjans de comunicació a l'estadi, no era per Valero, era per Guardiola. No serem hipòcrites ni tenim una bena als ulls. Això ho sabem tots. Ara bé, el fet de veure seure a la cadira al tècnic de l'Europa (o l'equip que fos) i que davant dels seus propis nassos els mitjans vagin retirant micros, apagant càmeres, tancant carpetes i abandonant la sala de premsa, és una total falta de respecte.
Tret d'un motiu de força major (haver de cobrir un altre acte en pocs minuts o haver d'editar la peça de vídeo extremadament "ipso facto"), res justifica aquesta falta de respecte. Europa TV, per exemple, ha estat testimoni d'entrevistes a jugadors i tècnics d'altres equips arreu dels camps que ha visitat, tot esperant el torn d'entrevistar als protagonistes escapulats. Estarem d'acord en que les declaracions de Valero potser no seran aprofitades per cap mitjà audiovisual ni radiofònic, de la mateixa manera que Europa TV no aprofitarà per res les declaracions de dos o tres jugadors del Palamós (per citar un club). No obstant, Europa TV no s'ha aixecat mai de la sala de premsa de cap recinte pel fet que les declaracions de la persona en qüestió no fossin informativament parlant interessants des de l'òptica escapulada. Només per una qüestió de respecte, els mitjans de comunicació havien d'haver-se quedat a la sala de premsa ni que fos a escoltar a Valero amb micròfons i càmeres apagades.
És, simplement, una qüestió d'educació. No es pot fer el que es va fer ahir al Nou Sardenya. No és això, companys, no és això.
PD: 'Chapeau' per tots els que sí es van quedar.
