"Diferents centenaris de germans i amics"
A ceeuropa.cat hem explicat moltes vegades com afecta la reforma de la Federació Catalana de Futbol als equips de Futbol Base. Ara, però, incorporem la opinió d'un estudiant de periodisme i entrenador de futbol per analitzar, a la pràctica, les coses bones i dolentes de la part teòrica. Sota aquestes línies us deixem les reflexions de Genis De Moner. Canvis estranys
"Un cop finalitzada la quarta jornada de lliga és hora de fer un primer balanç del que ha suposat la reestructuració impulsada per la Federació Catalana en les categories de Benjamí, Aleví i Infantil. Com en tot, a la pràctica es comencen a veure quins són els aspectes positius i negatius que s’han ideat anteriorment de forma teòrica. I el nou model de competició, que tanta polèmica i controvèrsia va aixecar en el seu moment, ha arribat al punt en què ha de passar a examen.
Per una banda tenim el pas a futbol 7 de tota la categoria Aleví. Fins aquí cap problema. Feia ja molts anys que els teòrics de l’esport formatiu demanaven a crits aquest canvi per tal d’adaptar les dimensions –tant del terreny de joc com de les porteries– als nens d’11 i 12 anys. L’únic error, potser, és el de no haver deixat un any de transició per a la generació del 99, que després de superar un any tant difícil com és el del canvi de futbol 7 a futbol 11 han hagut de donar un pas enrere. Per altra banda, tots els altres petits canvis que ha introduït la FCF s'argumenten per tal de millorar la participació dels nens i promoure la formació dels jugadors per davant la competitivitat. Amb aquest objectiu es justificava la introducció de les quatre parts en els partits, el tancament del marcador a partir d’una diferència de 5 gols i la nova puntuació –recordem, 4 punts per victòria, 2 per empat i 1 punt per derrota–.
En el que no van caure els promotors d’aquesta reforma és en què amb això l’únic que han aconseguit és desvirtuar la competició i allunyar aquest esport del que és el futbol en la seva essència. Donar un punt per participar o que oficialment el resultat no superi els cinc gols de diferència no és prou consol per l’equip derrotat. És només una manera d’emmascarar la realitat, i a conseqüències d’això, la classificació no reflexa realment el que passa en els partits. A efectes reals, és el mateix guanyar per 5 a 0 que per 14 a 0. O encara més surrealista: quan un equip guanya per més de cinc gols, és positiu que encaixi gols; tot i que la diferència de gols serà la mateixa, en el resultat final tots dos equips tindran més gols a favor (per exemple, és millor guanyar per 10 a 5 que per 10 a 0). Tenim l’exemple en l’Aleví A de la Fundació (grup 15, Quarta Divisió) que seria líder del seu grup si s’haguessin comptabilitzat tots els gols que ha marcat. En la jornada 2 i 3 va guanyar per onze gols de diferència, però en la classificació només hi apareix el resultat de 5 a 0. Per contra, la Vila Olímpica, que ha guanyat els seus partits per menys gols de diferència, és líder.
Ara aquest fet és irrellevant però, què passaria si es donés el cas que la Lliga s’hagués de decidir pel “gol average” general? És obvi que en el futbol formatiu el més importar és formar jugadors i persones, però hi ha altres maneres d’aconseguir-ho sense ser tan radicals. Tan malament no anaven les coses veient la quantitat de jugadors catalans –o formats aquí– que han arribat a l’elit".
Genis De Moner, estudiant de periodisme i entrenador de futbol
