Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

JORDI GASTÓ · 'VAL LA PENA'

"Ser de l'Europa val la pena. No ho dubteu"

Jordi Gastó

"Els periodistes, hem de ser d’algun equip? I si ho som, ho podem dir sense embuts? Partint de la base –gens filosòfica- que l’objectivitat absoluta no existeix, no veig cap motiu pel qual els que ens dediquem a aquesta beneïda professió haguem d'amagar els nostres colors… que no vol dir ser parcials, que quedi clar! Dit això, sí, sóc de l’Europa, com la majoria –com a mínim els que entreu en aquesta web- sabeu. I no m’en amago.

Tampoc és extrany. He viscut 40 del meus 43 anys a menys de 200 metres del Vell/Nou Sardenya i als quatre ja anava a veure l’Europa. D’aquells primers temps recordo jugadors como Rovira –clar- Celestino, Marín i Martí –l’aliniació de l’Europa sempre acababa així, oi?-, els vestidors de la cantonada de Sardenya i, per damunt de tot, l’atenció del meu pare en els llançaments de falta de l’equip local. Lògicament, jo sempre estava darrere la porteria on atacàvem, penjat en una d’aquelles baranes separatòries de l’època i, donat que els xuts molts cops no anaven a barraca, un servidor tenia el risc de rebre una bona pilotada. El puny paternal estava sempre a punt per evitar-ho.

La meva relació amb l’Europa ha estat, ambs els lògics alts i baixos, molt estreta i cordial. He tingut la sort de conèixer de ben a prop presidents tan peculiars com Valverde –i les seves tanques-, Canillo –i el seu fill-, l’inoblidable Castro –massa bona persona-, Bartolí –més europeista que l’escapulari-, Pugès -no va tenir sort-, i, recentment, Isern i De Bode, dos persones que han aixecat el club i als quals només els ha faltat experiència a l’hora de batallar amb el primer equip. És, penso, l’assignatura pendent del club. Jugadors? Molts, sobre tot abans, quan fins i tot sorties de copes amb ells i et veien més com un amic que com un periodista. Capella, Ventura, Ureña, Paco, Salinas, José Manuel, Edel... tan diferents, però tan identificats –cadascú a la seva manera- amb uns projectes i unes il·lusions. També entrenadors com Jordi Solsona, Martí Alavedra, Paco Bonachera… Persones per damunt de tot plegat.

I l’equip, què? De tot, clar. Molts patiments, però tambié alegries. Les millors? Per mi, per davant de les dues Copes Catalunya, estan l’històric partit de la remuntada al darrer segon de lliga contra l’Esport Badaloní i, sobre tot, l’ascens a 2a B d’un grup d’amics -mai més ben dit- que es van passar un any de peregrinació, Catalunya amunt, Catalunya avall, perquè no tenien camp per entrenar i gairebé ni per jugar. Tampoc vull oblidar-me del partit del Centenari. Un dia molt especial. I es que, com vaig escriure a la crònica d’aquell dia –no sé si la vaig fer amb la bufanda posada, però segur que més amb el cor que amb el cap-, ser de l’Europa val la pena. No ho dubteu".

JORDI GASTÓ · Cap de futbol català del diari Sport

acidH TEB FederacioAcell