En portada: "Derbi"
Ja ha sortit al carrer el nou número de L'Escapvlat, el corresponent al mes d'agost. En aquest article de ceeuropa.cat en podeu llegir l'editorial sencera i enllaçar amb tot el contingut complet del periòdic europeista en format d'arxiu comprimit en PDF (descarregable o visualitzable online).
Parlar de l’Europa i el Sant Andreu és parlar de dos equips que des del canvi de segle han generat una forta rivalitat esportiva i social en el seus entorns. Tan forta que fi ns i tot han passat a ser els principals rivals l’un de l’altre, quan històricament potser el Martinenc ho era més de l’Europa i la Gramenet del Sant Andreu. Tots dos clubs comparteixen trets que els fan caminar en paral·lel en les seves trajectòries.
En menor o major mesura, un més que l’altre en segons quins aspectes, tots dos han competit a altes categories professionals en algun moment de la seva història, tenen les dues afi cions més animades de la capital catalana dins el futbol català modest, han guanyat títols populars de prestigi com la Copa Catalunya o el Torneig d’Històrics i mantenen un record d’estima i proximitat en moltes generacions diferents d’afi cionats, encara que aquests no siguin actualment socis o vagin al camp. Malgrat formar part ofi cial de la ciutat de Barcelona i dels districtes de Gràcia i Sant Andreu, bona part dels socis de tots dos clubs veuen al seu territori com uns petits pobles, els de la Vila de Gràcia i Sant Andreu de Palomar. Un tret simbòlic, identitari i a la vegada romàntic en un esport cada vegada més global.
Per primera vegada a la història del trofeu Vila de Gràcia, el Sant Andreu serà el rival convidat. L’encontre tindrà l’afegit de motivació de tenir en joc, a la vegada, la classifi cació per la següent ronda de la Copa Catalunya. Aquest és el punt de partida d’un nou marc de convivència entre dues entitats que no volen deixar de rivalitzar de forma sana en l’aspecte esportiu i competitiu, però si deixar de fer-ho en el social i de relacions. Aquest pas endavant és encara un meló per obrir per calcular la reacció que provocarà a nivell social, de penyes i afi cionats. Aspirar al tracte i germanor que tenen, per exemple, els socis de l’Athletic de Bilbao i de la Real Sociedad, és potser una utopia.
No obstant aquest pot ser un bon punt de partida per rebaixar la crispació entre escapulats i quadribarrats sense seguir remenant les cireres preguntant-se encara, en termes de rivalitat, si va ser abans l’ou o la gallina. Cap bon afi cionat dels dos equips passarà ara a voler l’èxit esportiu del seu rival (ni té perquè ser així), però sí que es pot reconvertir la rivalitat en un aspecte vist amb bon rotllo i sense voluntat d’ofendre. Al cap i a la fi , estem parlant només de futbol
