En portada: "L'alegria de la casa"
Ja ha sortit al carrer el nou número de L'Escapvlat, el corresponent al mes d'octubre. En aquest article de ceeuropa.cat en podeu llegir l'editorial sencera i enllaçar amb tot el contingut complet del periòdic europeista en format d'arxiu comprimit en PDF (descarregable o visualitzable online).
Els elogis a l’estil de joc del FC Barcelona són constants i diaris a la premsa escrita, ràdios i televisions, principalment de casa nostra. No és pas exagerat que la forma de jugar del conjunt blaugrana, instaurada per Cruyff i perfeccionada per Guardiola, és del més bell espectacle estètic que es pot observar en aquest esport, independentment dels colors que cadascú senti com aficionat. Partint d’això, s’acostuma a dir que només el Barça és capaç d’aplicar certes teories futbolístiques perquè té els millors jugadors del món i que alguns atreviments, com una defensa formada per només tres homes, no està a l’abast de ningú més. És fals.
El nivell Barça és evident que, en els temps actuals, ningú més el té, però es pot intentar aplicar una versió adaptada del mateix concepte encara que no es tingui la millor plantilla del món. Això és el que va fer el Juvenil A de l’Europa, dirigit per Jesús Angoy, en el seu duel al Nou Sardenya contra el Barcelona B, el gran favorit al títol de la Lliga Nacional de juvenils. L’encontre va fer pujada pels graciencs al minut 14 de partit, quan el Barça es va posar 0-1 al marcador. Des d’aquell moment i fins al final, l’Europa va jugar amb una defensa de tres. Al més pur estil Barça, intentant donar-li la volta al partit amb el mateix estil que el seu rival, pagant amb la mateixa moneda... i va funcionar! Amb una forta pressió a la sortida de pilota del conjunt blaugrana, un constant intent de no precipitar-se en cap passada i tractar amb tacte la pilota, l’Europa va anar generant ocasions i finalment va aconseguir empatar gràcies a un clar penal provocat per mans d’un defensa blaugrana.
És de calaix que el Juvenil A de l’Europa no té jugadors de la qualitat del planter del Barça (ni el de l’Europa ni cap altre) i que el més fàcil per jugar contra un gran és plantejar una defensa amb tothom enrere, pilotada llarga i joc dur per evitar regats del rival. Angoy, com ho fa Lluís Carreras al Sabadell a Segona A -per posar un exemple- va demostrar que no cal tenir els millors per aconseguir els mateixos resultats que els millors. El futbol, sens dubte, dóna millors resultats jugant bé.
