Portada: "Play-Off 2.0"
Ja ha sortit al carrer el nou número de L'Escapvlat, el corresponent a maig. En aquest article de ceeuropa.cat en podeu llegir l'editorial sencera i enllaçar amb tot el contingut complet del periòdic europeista en format d'arxiu comprimit en PDF (descarregable o visualitzable online).
LLUITANT CONTRA LA NEGATIVITAT ANCORADA
Per quin motiu una persona es fa sòcia d’un club de futbol? Per quin motiu ho fa, a més, d’entitats modestes que no competeixen dins l’elit? Moltes vegades haurem sentit aquesta pregunta d’amics o familiars que no entenen o es qüestionen què veiem dins l’Europa per fer-nos socis, si juga al quart esglaó del futbol.
Des de la redacció de L’Escapvlat imaginem que el motiu que porta a la gent a fer-se sòcia d’un club molt modest és el sentiment, donat que ‘pujar-se al carro’ és complicat, perquè per defi nició els modestos no són ‘carros guanyadors’. Per això són modestos. Aquest sentiment pot sorgir de diferents maneres, sigui de rebot, per herència familiar o per un fet social i/o esportiu que marqui a una persona en un moment determinat de la seva vida.
Imaginem que molta gent es va fer sòcia amb l’Europa de Segona A de meitat dels anys 60 o les generacions més recents amb les copes de Catalunya dels anys 90. Algunes persones volen seguir la tradició familiar de diferents generacions. Totes elles, entenem, es mouen per un rerafons comú: voler viure alegries amb el seu equip. No entenem una altra manera, de base, primària, de viure l’esport. Si no és així, quin sentit pot tenir venir cada setmana a l’estadi?
Partint d’això i veient que al món del futbol s’ha comprovat que tot és possible -equips com Villarreal, que a fi nals dels 80 tenia la dimensió de l’Europa, jugant Champions, equips com Getafe jugant la UEFA o entitats molt modestes vivint a Segona A-, entenem que un soci de l’Europa espera del seu club el millor en el futur, sigui aquest futur demà al matí o d’aquí 20 anys.
És per això que la gent vol formar part d’una família. Sense objectius i il·lusions de futur, segurament tots marxariem a casa i ens dedicariem a fer altres coses. En els darrers temps, moltes veus dels més veterans socis de l’Europa han exclamat allò de “el futbol modest no té futur i el de l’Europa és molt negre”. De moment, futbolísticament el Primer Equip jugarà la seva segona promoció d’ascens seguida i el famós jovent ‘que ara ja no ve perquè només existeix el Barça’, ha tornat a resorgir, i amb força, rere les porteries del Nou Sardenya. El futur és negre només si sempre som negatius. Si l’Europa farà al juny 107 anys és per il·lusió.
