L'Independent fa una crida a la seva editorial
El setmanari L'Independent de Gràcia obria la seva editorial de divendres dedicant-la al futbol i a l'Europa, un fet poc habitual i que acostuma a passar només en situacions d'ascens de categoria. El diari va fer una crida als graciencs per a omplir l'estadi entenent que el joc i la classificació s'ho valen. Segons el setmanari aquest any té alguna cosa especial. L'editorial diu aixÍ:
"L’Europa d’aquesta temporada té alguna cosa especial. En les primeres quinze jornades de lliga s’han viscut moments d’infart que en força ocasions han acabat amb final feliç. Una remuntada històrica (4 a 3 davant al Premià, quan l’equip perdia 0 a 3), la segona golejada més gran de la història de l’entitat a domicili (0 a 6 a la Pobla de Mafumet) o els gols en temps afegit que han fet esclatar la grada gracienca més d’una i dues vegades. Com a conseqüència, els escapulats es troben en cinquena posició, a tan sols dos punts de la zona de promoció d’ascens a Segona B, l’objectiu que tant anhelen entitat i aficionats. Aquest any és possible. Es podria fins i tot escoltar alguna d’aquelles frases optimistes que s’utilitzen habitualment al món del futbol: “Aquest any sí!”.
Però curiosament el que s’escolta partit rere partit a la grada és un silenci sorprenent, només trencat pels incondicionals de les penyes que partit rere partit s’hi deixen la gola guanyin o perdin els graciencs. Hi ha qui diu que al minut 1 de partit el camp sembla un cementiri. Més enllà d’interpretacions fúnebres, el cert és que les grades no presenten l’aspecte d’altres anys, en què l’equip esportivament estava molt pitjor. Potser l’aficionat local està acostumat a patir i això d’estar a dalt no li va. O potser el pessimisme incrustat del qual fan estil una part dels europeistes els porta a pensar que això és només una bona ratxa que acabarà esvaint-se. Sigui com sigui, el cert és que l’Europa està lluitant per pujar a Segona B. Amb tres mesos això ha deixat de ser un objectiu a ser una realitat: l’Europa és a dalt, i ja fa setmanes. És el moment d’omplir les grades d’il.lusió, de consignes, crits, xiulets, trompetes i bufandes escapulades.
És el moment de fer cua per entrar al camp. És hora que aquells graciencs de socarrel que no els agrada el futbol aprenguin què és un fora de joc. Ha arribat el dia de deixar de pensar en el Barça o l’Espanyol i adonar-nos-en que molt a prop tenim un club que va fer molta història i que encara n’ha d’escriure les seves millors pàgines. Però, com tot equip de futbol, necessita el suport de la seva afició incondicional. L’Europa, per història i pel seu actual moment de joc, es mereix més de mil persones cada diumenge al camp, i ara no hi arriben ni a la meitat. Donem el pas tots plegats o potser haurem d’esperar uns altres 10 anys a veure l’equip de Gràcia on està ara. L’ascens a Segona B és possible, és el moment de somiar-hi. Si el Sant Andreu vol ser el segon equip de Barcelona, l’Europa vol ser el primer de Gràcia".
