Tercera? ... I encara gràcies
Segurament els aficionats escapulats voldrien veure l'Europa a Segona B com a mínim. La realitat, però, és que el futbol es mou segons la situació econòmica. D'aquí que equips com Villarreal o Getafe competeixin a Primera Divisió sense excessius problemes... fins que els seus màxims accionistes es cansin de ficar diners no hi haurà problemes. O això, o que es tornin bojos i estirin més el braç que la màniga. I es que és millor anar amb precaució i tenir el futur assegurat que no viure uns anys de glòria i després caure al pou.
El darrer cas d'equip històric que ha claudicat és el CF Extremadura. Equip que a finals dels 90 va viure els seus anys gloriosos a Primera Divisió i que ha acabat amb elevats deutes i sense poder competir ni a Regional. Els extremenys no són els únics. Compostela, Granada, Oviedo, Mérida, Burgos... tots ells han patit greus problemes i, en molts casos, s'han vist obligats a renunciar com a club o a començar des de baix un altre cop. És per això, que la política que practica l'Europa em sembla la més encertada. Saber fins a on es pot arribar.
El millor consell que pot tenir un president de club de futbol és aquest. Com he dit abans, millor tenir els peus a terra, saber a què es pot aspirar i fins a on podem arribar. Ja vindran temps millors i sinó la Tercera no és tan dolenta com pot semblar. Alguns clubs es canviaven ara mateix per l'Europa amb els ulls tancats. I sinó, només cal mirar el panorama al futbol català: Terrassa, Gramenet o Lleida viuen dies molt durs i amb el futur més immediat del tot incert.
